“El Saló de Sant Jordi no podia enaltir l’imperialisme i el nacionalcatolicisme espanyol"

BarcelonaEl Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, una de les estances institucionals més solemnes del país, ha tingut molts usos al llarg dels seus més de quatre-cents anys d’història: es va construir per ser una capella amb funcions litúrgiques i polítiques, però ha sigut també seu d’actes i reunions diverses, un museu i fins i tot l'habitatge del regent de l’Audiència borbònica. El pas del temps i el context històric i polític el van anar modificant fins a arribar a perdre l’essència amb què l'havia dissenyat i construït entre 1596 i 1620 l’arquitecte Pere Blai. Finalment, després de setze mesos de treballs de restauració, el Saló de Sant Jordi ha recuperat la seva identitat arquitectònica i pictòrica original, amagada durant gairebé un segle sota 860 metres quadrats de pintures encarregades pel règim de Primo de Rivera el 1925.

“Som en un espai nou que ha recobrat el seu caràcter diàfan, que proporciona una sensació d’alleugeriment, serenitat i coherència, per contrast amb l’aspecte aclaparador i pesant de l’antic saló, que dificultava la lectura de l’excepcional arquitectura renaixentista”, ha afirmat Mireia Mestre, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles del departament de Cultura, a l'inici de l'acte amb què aquest dimecres han culminat els treballs de restauració del Saló, que ha començat amb una apropiada versió del Jo vinc d'un silenci de Raimon –cantada per Joan Reig i Elena Gadel–, que inclou el vers "qui perd els orígens perd identitat".

"Benvinguts al renaixement del Saló de Sant Jordi, a la restitució de l'espai a la seva essència". Així ha arrencat el seu discurs el president Pere Aragonès, que ha subratllat la necessitat de reconciliar el saló amb la memòria del país. "Era imperatiu recuperar tota la seva grandesa, majestuositat, vigor, energia i vitalitat. Dignificar el saló era recuperar la seva llum i desprendre's de la foscor imposada. El saló no podia estar presidit per un relat pictòric que enaltís l'imperialisme i el nacionalcatolicisme espanyol". Aragonès ha recordat que el primer impulsor del projecte va ser Josep Tarradellas, quan era conseller de Governació a la Generalitat republicana, però que l'impuls definitiu el va donar el govern de Quim Torra.

Viatge als orígens renaixentistes

Els treballs del projecte de restauració van començar el 2 de maig de 2023 i han consistit, principalment, en la retirada i conservació de la decoració pictòrica que cobria les parets laterals i les voltes del sostre des del 1927. Una vintena d’experts de la Comissió per a l’Estudi de la Decoració Pictòrica del Saló de Sant Jordi van dictaminar que representava "un relat històric altament connotat per continguts polítics i ideològics de caràcter integrista, autoritari i antidemocràtic que no s’adequaven a l’espai". Però l’objectiu no era només retirar aquestes obres, convenientment documentades i conservades a la Col·lecció Nacional, sinó recuperar en bona part l’esperit renaixentista i els elements arquitectònics del saló tal com el va imaginar Pere Blai, tant en la forma com en els materials.

La retirada de les pintures instal·lades durant la dictadura de Primo de Rivera treu a la llum, per exemple, les quatre finestres de la façana, que abans es veien per fora de l’edifici però no des de dins. Però el més important que reapareix amb aquesta intervenció són les pintures renaixentistes originals que decoraven els arcs del sostre, obra coetània a la construcció del saló. És un repertori de motius grotescos, anomenats així perquè els artistes renaixentistes es van inspirar en monuments romans als quals s’accedia per grutes. Hi ha més exemples d’art ornamental a Catalunya, però el que fa únic el conjunt artístic del Saló de Sant Jordi és que estigui en una capella, on no s'acostuma a trobar art profà, així com el seu estat de conservació, que permet apreciar la policromia de la pintura, i també la presència d’algunes cares entre els motius florals.

Una restauració amb sorpreses

Els treballs de restauració del Saló Sant Jordi no han estat exempts de sorpreses. La més important és la descoberta de les incisions (i restes de pintura) que Joaquim Torres-Garcia va fer a les parets laterals com a preparació de les pintures murals al·legòriques de l’esperit del poble català, realitzades entre 1913 i 1918 per encàrrec de Prat de la Riba, i que van ser tapades per les pintures del règim de Primo de Rivera des del 1926 fins al 1966. Llavors una campanya impulsada per artistes i intel·lectuals de l’època va promoure'n l'arrencada, restauració i instal·lació en una altra sala del Palau de la Generalitat, inaugurada el 1974. Les incisions a les parets de Torres-Garcia, que des del terra del Palau s’aprecien amb certa dificultat, són un document molt valuós del procés de treball de l’artista, que completa la troballa d’una decoració al fresc de Torres-Garcia que havia quedat tapada per les pintures del 1926-27.

Els responsables dels treballs de restauració del Saló de Sant Jordi no han prioritzat la restitució de les obres de Torres-Garcia a l’espai per al qual van ser concebudes, però és una possibilitat que està sobre la taula. Caldria, primer, un pressupost amb el qual ara no es comptava, i després valorar la conveniència d’aquesta acció i la manera d’implementar-la, ja que un cop arrencada d’una paret no té sentit tornar a enganxar l’obra, encara menys tapant els rastres del procés creatiu de Torres-Garcia. Una alternativa seria projectar sobre la paret un màping a l’estil del que hi ha al Pantocràtor de Taüll. En qualsevol cas, la qüestió continua oberta.

El retorn de la llum

Una de les intervencions més importants per recuperar l’esperit renaixentista del saló ha estat la retirada del gran llum de sostre amb llàgrimes de vidre i de l’estructura que el sostenia, que ha deixat al descobert un llanternó que ara permet l’entrada d’una llum zenital fonamental en el projecte de Pere Blai. En treure la plataforma del llum de sostre ha aparegut al cupulí del llanternó un fris grotesc renaixentista que tapaven unes inscripcions d’exaltació nacional espanyola que s’havien cobert als anys 80. Val a dir que els vitralls del llanternó –així com els de les quatre finestres descobertes al retirar les pintures del 1926-27– no són renaixentistes sinó del segle XIX, però s’han conservat amb el criteri de mantenir testimonis de la seqüència històrica del saló, de la qual aquesta restauració no deixa de ser un altre moment.

"Per més que s’ha intentat recuperar el projecte de Pere Blai, no hem buscat la puresa ni hem pretès aconseguir la fal·làcia de l’autenticitat –ha explicat Mestre–. Al contrari, hem volgut deixar palès el pas del temps i fer visibles els vestigis de les diferents reformes, usos i contextos històrics". En aquest sentit, s’ha mantingut també en un racó del sostre una faixa de les decoracions encarregades durant la dictadura de Primo de Rivera i s’han restituït els tensors de ferro que asseguraven l’estructura, retirats quan el regent de l’Audiència va convertir el saló en habitatge.

Aragonès ha celebrat "la bellesa extraordinària" de la restauració, destacant la llum com "el seu millor símbol". I en una darrera reflexió que es pot llegir fàcilment en clau d'actualitat, ha recordat que la Generalitat de Catalunya era "l'expressió institucional de la voluntat de catalans i catalanes de governar-se a ells mateixos", i que ho havia sigut "des de 1359, quan es va fundar a Cervera", i al llarg de l’etapa medieval i l’Edat Moderna, "quan recaptava els impostos i els negociava amb la Corona amb l’objectiu i la contrapartida de defensar drets i llibertats per a la ciutadania del país".