Salvador Juanpere, ambaixador de la Fundació Vila Casas a Madrid

BarcelonaPer a l’artista Salvador Juanpere (Tarragona, 1953), la història de l’art, des de l’antiga Grècia fins als conceptuals, és un camp ple d’oportunitats. Amb les seves obres, sovint provoca diàlegs inesperats entre artistes de diferents èpoques, com Marcel Duchamp i Joseph Beuys. El mateix Juanpere afirma que fent això es posa en el “tall del ganivet”, perquè si els seus exercicis no són prou reeixits els seus treballs poden semblar ostentosos i buits. O pot caure “en la pura il·lustració teòrica, en la gelor conceptual i immaterial”. 

Juanpere també fa servir l’art antic com un recurs per reflexionar sobre l’escultura, com es pot veure fins al 18 de maig al Centre Cultural-Llibreria Blanquerna de Madrid a l’exposició Tenerse en pie, fruit de la col·laboració entre la delegació del Govern a Madrid i la Fundació Vila Casas. “Salvador Juanpere ha reflexionat durant més de quatre dècades sobre el fet escultòric”, explica Natàlia Chocarro, assessora d’art de presidència de la Fundació Vila Casas, directora de projectes externs i comissària de la mostra. “Juanpere estableix analogies entre imatges i obres de diferents períodes per crear una nova mirada de tots aquests processos. El seu treball és molt i molt poètic”, subratlla.

Les protagonistes de l'exposició són dues grans instal·lacions: una és una reproducció amb resina mineral i fusta de la roca damunt la qual s’aixeca el David de Miquel Àngel, titulada com la mostra. El títol evoca l’interrogant humanístic, i que també pot ser artístic, que plantejava el filòsof Salvador Pàniker de “com es manté dempeus, a cada època, l’animal humà?”. Així, Juanpere troba en “l’experiència de l’art” i, citant una altra vegada Pàniker, en la “relació a la polis” dos recursos per mantenir-se anímicament i psicològicament.

L’altra instal·lació consisteix en un centenar de puntelli de marbre de diferents mides, és a dir, els elements estructurals de les escultures que serveixen per reforçar-ne algunes parts. “Els puntelli són crosses de sustentació per fer estable i sòlida l’escultura. Per a mi, i vistos amb els ulls d’avui, són l’únic element realista de les escultures, diguem-ne, clàssiques. No representen, són”, explica Juanpere. “Els puntelli són uns elements invisibles als ulls de l’espectador, però que Juanpere enalteix, els dona les connotacions d’una obra d’art acabada”, diu Chocarro. 

Tenerse en pie és la segona exposició que la Fundació Vila Casas fa a la Centre Cultural-Llibreria Blanquerna, en la línia de propostes de nova creació que fa fora de les seves instal·lacions amb artistes representats a la seva col·lecció. Després de fer exposicions a museus i centres d’art catalans com el Castell de Vila-seca, el Centre Cultural la Mercè i el Museu d’Olot, ara Chocarro ha ampliat el radi d’acció de la fundació a tot l’estat i està col·laborant amb museus com el Lázaro Galdiano de Madrid, el Centre d'Art Contemporani de Burgos, el Museu de les Col·leccions Russes de Màlaga i el CGAG de Santiago de Compostel·la. Al mateix temps, Chocarro manté la itinerància d’una de les exposicions que fan els Espais Volart al Centre d’Estudis Catalans de París. “Aquests projectes donen molta visibilitat als artistes”, conclou Chocarro.