Mar Coll trenca el tabú de la maternitat com a experiència negativa

En el seu nou llargmetratge després de Tres dies amb la família (2009) i Tots volem el millor per a ella (2013), Mar Coll es distancia del seu territori habitual, el del curós però punyent drama familiar, per endinsar-se en el cantó més fosc i menys explorat de la maternitat. Salve Maria adopta la forma d'un drama íntim que vira progressivament cap al thriller amb puntades de terror a l'hora d'acompanyar la Maria, una escriptora al caire del col·lapse mental per la criança de la seva criatura. La directora parteix de la novel·la Les mares no de Katixa Agirre, sobre una periodista obsessionada per una antiga coneguda que ha ofegat els seus bessons de mesos a la banyera.

En el llibre es crea una clara distància entre la protagonista i el cas de la infanticida que ella segueix de prop pel que té de reflex obscur de l'ideal matern. En canvi, en l'adaptació que han dut a terme Coll i la seva coguionista habitual, Valentina Viso, l'assassina esdevé un personatge més difús, de manera que aquesta dimensió negativa de la maternitat no queda tan alteritzada i l'experimenta la Maria en la pròpia pell. Una decisió valenta que els permet presentar una protagonista no del tot simpàtica per a l'audiència, un tret per altra banda habitual en els personatges que habiten la filmografia de Coll.

La Maria encarna així una experiència de la maternitat buidada del seu component romàntic, el d'una dona jove que no troba ni l'instint natural ni el goig en això de tenir cura d'un fill. En el seu primer gran paper protagonista, Laura Weissmahr transmet des d'una interpretació molt física l'angoixa de la Maria i carrega amb el pes d'observar l'abisme de l'horror fins i tot quan alguns elements de la narrativa trontollen. Weissmar s'acaba d'endur el premi a la millor actriu a Seminci, el Festival de Cinema de Valladolid, i probablement no serà l'únic guardó que reculli aquesta temporada.