‘Samaritan’: Amazon envia un Stallone superheroic a posar ordre als barris pobres

En Sam és un fill de família monoparental en un barri en descomposició a l’estil de les ciutats en fallida de Robocop i companyia. El noi comença a sospitar que el seu veí escombriaire, Joe (Sylvester Stallone), pot ser un superheroi que va desaparèixer misteriosament anys enrere. En paral·lel, un malfactor local aspira a convertir-se en un supermalvat populista: vol que els oblidats s’expressin, i que ho facin a través dels saquejos en una nit de foscor i caos.

El tarannà transparentment juvenil de Samaritan pot molestar els espectadors que no vulguin recordatoris que la ficció superheroica solia estar orientada a un públic molt jove. L’espectacle d’acció fantàstica podria haver convençut els indecisos, però comença de manera parsimoniosa i està marcat per un suposat realisme més aviat beneit. Quan arriben les grans baralles i les execucions suposadament catàrtiques, ja ha quedat massa clar que els personatges no transmeten cap aparença d’humanitat (això no és El protegit) i habiten un món limitat i pintoresc. Stallone intenta aportar una certa aura de working class hero, però les picades d’ullet al descontentament ciutadà remeten al despotisme: tot per al poble, però sense un poble que necessita justiciers (i mentides, com al final d’El cavaller fosc) que el rescatin de la salvatgia. El cínic final feliç sembla una conclusió adient per a aquest relat que alterna l’aparença lleugera amb un fons deprimentment misantrop.