Museu del Fang.- Aquest cop va ser a sa Cabaneta, però Totes les tecles de Samper havia començat aquesta primera embranzida a Santa Maria, continuarà a Can Balaguer i finalitzarà a Inca. El seu origen va ser una investigació per part del musicòleg Amadeu Corbera que va esdevenir documental, dirigit per Victòria Morell, amb el títol de Baltasar Samper. El ritme amnèsic. Una bona manera de contextualitzar i posar al seu lloc un compositor que, incomprensiblement, ha quedat al prestatge dels oblidats/censurats, tot i els esforços de Joan Moll, i d’altres, perquè no fos així. Joan Moll, un dels molts estudiosos que intervenen en el documental i segurament el gran capdavanter del compositor, ja havia enregistrat un parell de peces, corresponents al Ritual de pagesia, entre d’altres, a més d’oferir un exitós concert a La Pedrera dedicat completament a Samper. Tot i això l’obra pateix d’intermitència crònica, sobretot perquè conceptualment va quedar als llimbs del temps. Per a l’ocasió i amb la troballa de noves composicions, l’encarregat de donar-hi una nova empenta ha estat Tomeu Moll-Mas, que va iniciar el seu recital amb les Danses mallorquines, So de pastera i Ball de cisterna, seguit del conegut Ritual de pagesia. Obres menors, sens dubte, però no exemptes de qualitat, ja que com tants altres d’entre els més grans utilitzaren la música popular del seu país com a rerefons i columna vertebral de moltes de les seves partitures. Després de Lai d’amour, Moll-Mas interpretà El cant dels ocells, del seu amic i mestre Pau Casals, seguit de dues cançons que va escriure per a la seva alumna Marta García-Renart, Molts anys, Marteta!, per a la mà esquerra, i un arranjament per a piano a quatre mans, Sardana de Sant Martí del Canigó, també de Pau Casals, que va interpretar juntament amb Corbera.
El millor de la vetllada estava per arribar, amb les Variacions sobre un tema original. Deu variacions d’una dificultat i versatilitat indiscutibles amb què Moll-Mas va exhibir totes les seves qualitats, amb una execució farcida de passió, amb la qual sens dubte mostrà el tarannà contemporani i la dimensió musical de Baltasar Samper, l'home que va viure el seu exili i la nostra amnèsia.