Samuel Diz grava una obra inèdita de Baltasar Samper amb la guitarra original de García Lorca

PalmaA la maleta que va viatjar de Mèxic a Mallorca amb tot el llegat de Baltasar Samper, adquirit per l'Arxiu del Regne de Mallorca l'any 2018, hi havia aquesta partitura inèdita: una transcripció per a dues guitarres que el guitarrista Bartolomé Calatayud va fer de la primera de les Danses mallorquines de Samper. Una obra que el compositor mallorquí va escriure a partir de la melodia popular So de pastera, recollida a Sóller l'any 1924.

El manuscrit de l'arranjament de Calatayud data del gener del 1936. El mateix guitarrista i Graciano Tarragó varen gravar l'obra el 23 d'abril de 1936 i havia de sortir al disc La voz de su amo el juliol del 1936, però fins ara no s'ha trobat cap còpia del treball ni tampoc cap registre arxivístic de la seva publicació. Es creu que segurament no es va llançar per l'esclat de la Guerra Civil.

Després de més de vuit dècades de silenci, el guitarrista i investigador de la música de la Generació del 1936, Samuel Diz, rescata aquesta partitura, i la inclou en el disc Memoria de la melancolía, gravat amb la guitarra de Federico García Lorca. L'àlbum pren el nom de l'autobiografia de Maria Teresa León, en homenatge a l'escriptora i l'activista feminista, que precisament va escapar a Sóller del seu exmarit amb Rafael Alberti.

És un disc gravat a la casa de Granada de Lorca, a la Huerta de San Vicente, amb el guitarrista cordovès Javier Riba, qui també interpreta els temes amb una guitarra coetània, del 1900. És la primera vegada que es grava un disc amb aquesta guitarra històrica. "És una guitarra del 1906, restaurada fa 25 anys. Altres artistes internacionals com Patti Smith o Lou Reed han tocat amb ella, però no s'ha fet cap àlbum gravat. És un regal de la vida", diu Samuel Diz.

En el cas de So de pastera, va ser gravat al menjador de la casa del poeta. Va ser el musicòleg Amadeu Corbera qui li va facilitar l'accés a la peça. "És una peça molt bonica, molt agradable ,inicialment composta per a piano i petita orquestra", destaca Diz, tot subratllant l'emoció de poder invocar sons del segle passat, amb una guitarra que va tenir a les mans García Lorca. "És el goig de poder treballar amb la música quasi com un artefacte d'arqueologia", expressa. A més, "jo anava de la casa a la residència d'estudiants, i era com tornar a fer els viatges que feia el poeta", afegeix.