El miracle de la Sant Andreu Jazz Band celebra 15 anys

Barcelona"És un petit miracle", diu Joan Chamorro per telèfon. No costa gens imaginar-se que es deu estar pessigant la mà, com si quinze anys després encara pensés que tot plegat és un somni. "Un miracle", repeteix. Així descriu la Sant Andreu Jazz Band, el projecte pedagògic impulsat per Chamorro al barri barceloní de Sant Andreu. "Que la banda arribi als quinze anys és un gran què, perquè som un projecte totalment independent: no tenim cap mena d’ajuda, no hi ha matrícules, els alumnes no paguen res. Tot és bastant: «Guau! Com aconseguiu fer tantes coses, gravar tants discos...?»"

L’entusiasme del contrabaixista barceloní és evident fins i tot en el context pandèmic, i agafa volada quan parla de l’actuació especial del quinzè aniversari que la big band oferirà aquest divendres al Palau de la Música (20 h), amb convidats com Andrea Motis, antiga integrant de la Sant Andreu Jazz Band. Programat pel Festival de Jazz de Barcelona, "serà un concert de jazz vocal". "L’enregistrarem i la idea és treure’n un disc disc, el volum tres de La màgia de la veu. La primera part serà amb noves veus i la segona part amb tota la big band fent també un repertori vocal. En alguns temes s’incorporarà com a solista l’Andrea [Motis], i també hi participaran els músics del quintet. Toquem 19 temes, i tots amb arranjaments originals per a nosaltres del Joan Monné, que toca el piano a la primera part", explica Chamorro.

Precisament un concert del 2011 al Palau de la Música és un dels records més potents que Chamorro té d’aquests quinze anys de la Sant Andeu Jazz Band. Moltes de les imatges es van incloure al documental A film about kids and music. Sant Andreu Jazz Band: "Aquella nit vam tocar amb figures com Jesse Davis, Terell Stafford i Wycliffe Gordon. Va ser preciós". També recorda viatges com el que van fer a Suècia, amb tota la banda, i concerts molt especials com un amb Joel Frahm, "un dels millors saxos tenor que hi ha al món". "És molt maco veure com gent que venia de fora, com Joel Frahm i Scott Hamilton, amb qui continuem treballant molt, s’emocionen tocant amb nosaltres, veient gent jove amb aquest nivell i aquesta energia positiva. I, a més, que et diguin que això és bo per a la música jazz, que això crea nous públics. Que t’ho digui gent d’aquesta categoria és molt emocionant. Això em dona força per continuar fent aquesta feina", diu.

Concerts, vídeos i gairebé una vintena de discos documenten una història protagonitzada, entre molts altres, per Andrea Motis, Eva Fernández, Rita Payés, Elsa Armengou... i que va més enllà de la big band. "Dels més de 70 músics que han passat per la Sant Andreu Jazz Band, pràcticament un 90% es dediquen a la música, i d’una manera molt potent. Òbviament l’Andrea, que té repercussió mundial, però també la Rita [Payés] està fent una carrera internacional. L’Eva Fernández està fent moltes coses, i després hi ha Joan Codina, Marc Martínez, Joan Mar Sauqué, Jaume Ferrer... joves que formen part del panorama jazzístic del país. Aquest any n'hi ha tres que deixen la big band, perquè quan arriben als 20-21 anys marxen: Joan Martí, Joana Casanova i Marçal Perramon, i tots tres ja estan treballant i fent les seves carreres a l’Esmuc, al Liceu o al Taller de Músics".

El concert al Palau de la Música serà amb l’aforament ampliat al 50%; és a dir, el topall de 1.000 persones autoritzat pel Govern. Per tant, ben lluny de nits històriques com la del 2011 amb el Palau ple de gom a gom. I amb la incertesa imposada pel context. "A la gent encara li fa una mica de cosa anar als llocs. Però farem el que hem de fer i tocarem", diu Chamorro, que ha volgut tirar endavant el concert d’acord amb Joan Anton Cararach, el director del Festival de Jazz, perquè "els concerts s’han de fer, no es poden parar, tot i que sabem que òbviament hi vindrà menys gent". "Ja canviaran les coses i tornarem a la normalitat", afegeix.

Soul, tocs brasilers i "molt de swing i d’improvisació" lligaran l’ànima jazzística d’una formació que s'ha hagut d’adaptar a la realitat del 2020. "Com a tota la professió, aquesta pandèmia també ens ha afectat, però no ens queixarem, que hi ha gent que ho passa molt pitjor que nosaltres", diu Chamorro. La magnitud de l’afectació: només han pogut fer tres concerts en tot l’any, i han vist com es cancel·laven o es posposaven actuacions a Suïssa i França. "Això ens ha afectat econòmicament, esclar –admet–. I la situació també ha complicat els assajos, perquè no hem pogut assajar conjuntament sinó per seccions: ara els saxos, ara les trompetes, ara els trombons... Però hem anat fent". Per exemple, han fet algunes gravacions i han publicat discos com els dos volums de Jazzing 10, el primer al maig i dedicat a Clifford Brown, i el segon al setembre. A més, han sortit enregistraments dedicats a membres de la big band com la saxofonista Joana Casanova i el pianista Jan Domènech.