Sant Joan Despí, sí, però es Mercadal, depèn: l’embolic de l’article salat

PalmaLa DANA, que dia 15 d’agost va fer desbordar el torrent del Mercadal i arrossegà nombrosos vehicles cap a la mar, no només va deixar veure les carrosseries dels cotxes a mercè de les aigües tèrboles. Les aigües remogudes i plenes de fang també varen treure a la superfície un objecte de polèmica: la conveniència o no d’utilitzar l’article salat quan acompanya els noms de lloc en àmbits formals, com són els mitjans de comunicació. La qüestió no és senzilla: segons la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), en actes de comunicació formals, amb els topònims tan adequat és fer ús de l’article salat com del literari. Però s’han de saber utilitzar.

L’article salat no és exclusiu de les Illes Balears, sinó que en temps relativament recent, era utilitzat a determinades parts del Principat. Ara bé, segons explica el cèlebre dialectòleg Joan Veny i Clar (Campos, 1932), que és membre de l’IEC, “a la costa Brava, ja a finals del segle XIX, les persones que tenien pretensions socials abandonaven l’ús de l’article salat, perquè consideraven que denotava baixa extracció social”. Tot i que l’article salat hagi desaparegut del parlar habitual dels principatins, amb l’excepció dels habitants de Cadaqués, sí que es conserva en topònims: Sant Joan Despí (Sant Joan des Pi), Collserola (Coll de s’Erola) i Sant Esteve Sesrovires (Sant Esteve de ses Rovires).

“Al Principat, l’article salat no presenta cap problemàtica quan forma part de topònims, perquè ha esdevingut un fòssil que s’ha integrat al topònim com si fos un tot unitari. La majoria de persones que escriuen Sant Joan Despí no tenen consciència que allò que en realitat escriuen és una preposició ‘de’, més l’article salat ‘es’, més el substantiu ‘pi’”, comenta Veny. “A les Illes Balears, però, la realitat és una altra. L’article salat és viu i forma part del parlar habitual. Això fa que, en un text, els articles salats dels topònims es combinin amb preposicions, i és aquí quan sorgeixen els dubtes. Davant aquesta realitat, la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans és clara, però alhora dona llibertat en àmbits formals d’utilitzar o prescindir dels articles salats”, diu el lingüista.

Polèmica als mitjans de comunicació

Molts de comentaris va rebre la piulada a X del titular del 3/24 que deia “As Mercadal, a Menorca, han caigut 200 litres per metre quadrat en menys de quatre hores”. Diferents usuaris de les xarxes socials acusaren la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de dir “tonteries”, d’escriure d’una manera que “fa mal als ulls” o de “redactar malament a propòsit”. Algun dels usuaris, però, posà llum en la foscor. “Si a + el = al, a + es = as. Calleu i deixeu de cardar el ridícul”, els va entimar un dels internautes en qüestió. No anava errat, perquè de la mateixa manera que l’article comú es combina amb preposicions i en surten contraccions (al, del, pel) també es contreu l’article salat (as, des, pes). Aclarida la qüestió, cal demanar-se si és adequada la utilització de l’article salat en entorns formals com són els mitjans de comunicació. Arran de la polèmica, l’investigador del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Dídac Martorell compartí l’endemà de la torrentada allò que diu la normativa de l’IEC en aquesta qüestió, amb el comentari “avui és un bon dia per recordar que aquesta és la normativa oficial vigent de l’IEC (2016), debatuda durant molts d’anys i redactada per experts en onomàstica”.

I la normativa diu el següent: “Recomanem que l’article, tant del nom oficial dels nuclis de població com d’altres topònims, majors o menors, s’ajusti a la solució adoptada per la llengua parlada local, tot i que són també admissibles les formes amb article estàndard dels topònims que en la llengua parlada duen article salat”. Per tant, d’una manera i de l’altra seria adequat utilitzar-los en un context formal.

En el cas de les Illes Balears, però, seguint aquest doble criteri de l’IEC, és la Comissió de Toponímia de les Illes Balears, òrgan dependent del Govern, que fixa les formes. La seva principal funció és elaborar la proposta dels nomenclàtors georeferenciats de la toponímia oficial. És a dir, d’aquest organisme depèn de si a l’entrada de ses Salines el cartell posa “Ses Salines” o “Les Salines”. I en la majoria dels casos, tot i reconèixer que les dues formes són oficials, la comissió se sol decantar per l’article salat.

Topònims abans del Decret de Nova Planta

Nicolau Dols (Palma, 1967), president de la secció filològica de l’IEC, reconeix que la normativa de l’IEC estableix la doble possibilitat. “Si a les Illes Balears, però, sempre es decanta per la utilització de l’article salat en el nomenclàtor oficial, senzillament és perquè no estam acostumats a veure-ho escrit amb article comú”. Dols reforça aquesta visió dient que en la documentació històrica, la d’abans del Decret de Nova Planta del Regne de Mallorca del 1716, “els topònims apareixien escrits amb article comú”. “Als llibres de consells de les universitats [administracions locals abans de la creació dels ajuntaments a les Balears, segons còpia de l’administració castellana i borbònica] no apareixen articles salats. Si s’ha d’anomenar la Pobla, es fa amb article literari, perquè aleshores ja es distingia que l’article salat era per registres informals, mentre que en registres formals i escrits s’utilitzava l’article comú”, explica el president de la secció filològica de l’IEC.

L’opinió personal de Nicolau Dols és que “l’article salat a les Illes Balears és viu, i que, per tant, quan acompanya topònims, hauria de seguir el mateix criteri de quan no ho fa”. “Prova d’això –explica el lingüista– és que una persona de Pollença, on no s’utilitza l’article salat, quan ha de parlar del poble de veïnat, diu ‘la Pobla’ i no ‘sa Pobla’”. Tanmateix, Dols reconeix que en determinats topònims, utilitzar l’article salat o el literari pot referir-se a nuclis diferents. Aquest és el cas de l’Horta (nucli que ha esdevingut barriada de Sóller) i s’Horta (llogaret del terme de Felanitx). I així ho especifica el decret del 1988 pel qual s’estableixen les formes oficials dels topònims de les Illes Balears. Mentre que aquest document en el cas del llogaret felanitxer estableix dues formes (s’Horta i l’Horta), en el cas de la barriada sollerica just n’estableix una (l’Horta), perquè aquesta ha estat la denominació històrica i encara viva.

Pel que fa als mitjans de comunicació, tenint en compte les directrius de l’IEC, serà el llibre d’estil de cadascun que en fixarà el criteri. En el cas d’aquest diari, el criteri a seguir és que aquells topònims amb articles salats que no es contrauen en contacte amb preposicions s’escriguin sempre amb article salat (“Ferida una dona en un accident de trànsit a sa Pobla” o “Fins a 750 euros de multa per fer nudisme a les platges de ses Salines”). En canvi, aquells articles que en contacte amb preposicions es contreuen, faran servir les formes literàries (“La pluja desborda el torrent del Mercadal”, però “Menorca demana que es declarin es Mercadal i Alaior zona catastròfica”).

Tanmateix, Joan Veny, tot i reconèixer la doble possibilitat que ofereix l’IEC, la seva opinió personal –i remarca aquest caire de personal– és que “els topònims van units d’una manera molt sentimental a les persones i a la realitat parlada en una determinada àrea”. “Pens que s’han de respectar les maneres de dir els topònims d’una determinada àrea. I per això em decant per escriure ‘ses Salines’ o ‘sa Pobla’ tant en un rètol com en l’interior d’un text, sotmetent-se a les regles gramaticals que pertoquin. Perquè la llengua no la fan les acadèmies, sinó que la fan els parlants”.