Santa Margalida explora l’univers i l’esperit de Joan Mascaró i Fornés
La vila en reuneix l’entorn familiar i d’amistat més pròxim per recordar-ne la figura i l’obra
Santa MargalidaSenzills i profunds, en la línia de la serva personalitat. Així han estat els actes d’homenatge que han tingut lloc aquest divendres i dissabte a l’Arxiu del Regne de Mallorca i a Santa Margalida, respectivament, en record de la figura universal de Joan Mascaró i Fornés. El programa ha estat organitzat per la Conselleria de Cultura, la Universitat de les Illes Balears i l’Ajuntament de Santa Margalida, amb la coordinació de Gonçal López i Antoni Mas.
L’homenatge de Santa Margalida a la figura d’aquest personatge clau del segle XX en la divulgació de la mística oriental va començar ahir al matí damunt la tomba on en descansen les restes. Un breu parlament i una convidada a la meditació de Jordi Griera, marmessor de la família, va obrir la jornada, en què també es recordà Martí Mascaró, fill de Joan Mascaró, enterrat a la mateixa sepultura fa un any. Després es visità el mirador de l’església, on hi ha un bust de Mascaró. L’acte inclogué una lectura poètica a càrrec de Rafel Bordoy Pomar, amb textos del mateix Mascaró.
A la Casa de Cultura es dugué a terme la segona part del programa, en què la directora de l’ARA Balears, Aina Vives, presentà el suplement que aquest diari ha dedicat a Joan Mascaró, una figura universal que “sempre defensà l´ús de la llengua catalana a la nostra terra”.
Homenatge a Joan F. March
Més endavant, el missioner i escriptor Joan Francesc March, amic personal de Joan Mascaró, va rebre un càlid homenatge, també pels lligams que va estampar en algunes de les seves obres, en què destaca tot un recull epistolari de proximitat al margalidà universal. El religiós porta sempre dins “la força de Joan Mascaró”, va dir.
Antònia Quetglas, regidora que impulsà el 1982 el nomenament de Joan Mascaró i Fornés com a Fill Il·lustre, en destacà el compromís de treballar per la defensa de grans valors com la dignitat humana, la cultura i la llengua pròpia.
D’altra banda, es va presentar el còmic del periodista Ferran Aguiló i del dibuixant Bartomeu Seguí, basat en la trajectòria vital de Joan Mascaró . “És una biografia de 27 fites cronològiques de la vida d’un lletraferit”, remarcà Aguiló. “Si això fos un país, en lloc d’una païssa, la figura de Joan Mascaró es donaria a conèixer a les escoles”, va dir en concloure la seva intervenció.
El batle, Joan Monjo, va resumir la figura de Joan Mascaró i Fornés com “un home en positiu”. I vora el pedestal honorífic de Mascaró hi situà el financer Joan March Ordinas i l’enginyer i empresari Felicià Fuster. “En cap poble de Mallorca, i m’atreviria a dir que d’Espanya, trobam en un espai d’uns 40 anys la presència de tres figures de relleu com les que ha tingut Santa Margalida amb aquests il·lustres personatges, i més si valoram que es tracta d’un poble que aleshores tenia 4.000 habitants”, destacà.
Joan Mascaró i Fornés va estudiar a l’Escola Superior de Comerç de Palma (1915) i fou secretari del Consolat britànic de Palma. A Cambridge (Anglaterra) es llicencià en llengües modernes i orientals. S’especialitzà en sànscrit i en pali.
El 1930 fou lector d’Oxford (Anglaterra) i el 1931-32, vicerector del Parameshavara College at Jaffna (Sri Lanka). El 1933 s’instal·là a Barcelona, on va ser professor d’anglès a l’Institut Escola de la Generalitat de Catalunya i professor de sànscrit a la UAB. El 1936, quan s’inicià la Guerra Civil, s’exilià voluntàriament i s’establí a Cambridge, on fou professor d’anglès a la Universitat. Col·laborà en el Bulletin of Spanish Studies. El 1947 fou mantenidor dels Jocs Florals de Llengua Catalana celebrats a Westminster (Londres). El 1935 va publicar a La Nostra Terra la traducció del sànscrit al català del capítol XI del Bhagavad-Gita ( El poema del senyor ), episodi del poema èpic Mahabharata ( Gran lluita dels Bharata ), del segle VI. Va traduir del sànscrit a l’anglès els textos misticoreligiosos hinduistes Upanishads (1938, reeditats el 1965) i el Bhagawad-Gita (1962).
El 1973 va publicar la traducció del pali a l’anglès del Dhammapada ; amb versions en castellà editades a Mèxic per Rubén Vasconselos i que varen influir en l’interès per la filosofia i la mística orientals a personatges com George Harrison (Beattles), que precisament li dedicà la cançó The Inner Light. El 1982 aparegué la versió catalana de la seva traducció del Dhammapada, a cura de Joaquim Torres, i el 1983 es publicà la del Bhagawad-Gita, feta per Elisabet Abeyà.
El 1958, publicà Llànties de foc, un recull de 330 fragments de textos religiosos, que s’edità en català el 1986, a cura d’Elisabet Abeyà, amb un pròleg de Francesc de Borja Moll. També es relacionà amb Edward Joseph Thomas, Dámaso Alonso, Carles Riba, Josep Carner i Pompeu Fabra, entre d’altres.
Vistiplau perquè l’obra de Mascaró sigui accessible a tot el món
A la conclusió de l’homenatge a Joan Mascaró i Fornés, l’enginyer industrial, professor i humanista Jordi Griera proposà crear un ‘wiki’ per concentrar-hi tot el coneixement i l’obra del lingüista, i que aquest sigui accessible a tot el món a través d’internet. Aquesta iniciativa obtingué el compromís del batle. Joan Monjo també anuncià que d’alguns espais de l’institut penjaran diverses frases i missatges en positiu de l’extensa obra mascaroniana, per tal “d’unir més els margalidans”.
