Santanyí aprova atorgar la Medalla d'Or de la Vila a Antoni Vidal Ferrando

SantanyíEl Consistori de Santanyí aprovarà aquest divendres l’atorgament de la Medalla d’Or de la Vila de Santanyí a Antoni Vidal Ferrando. Amb tota probabilitat, l’acte d’entrega del guardó serà al novembre, al teatre Principal de la localitat. Vidal Ferrando viu a Santanyí. Va tenir com a mestres els grans poetes Blai Bonet i Bernat Vidal i Tomàs, i, a més, és membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945), és una de les personalitats de la cultura i la literatura catalanes més importants que ha tingut el municipi de Santanyí. És per això que la Comissió d’Honors i Distincions del Santanyí va proposar el setembre del 2017 atorgar a Vidal Ferrando la Medalla d’Or de la Vila, la màxima distinció que pot concedir el Consistori.

Entre les qualitats que la comissió ha destacat de l’escriptor es fa constar "la seva presència i influència vital i literària del municipi en la seva obra, així com la manera original i d’una altíssima qualitat literària amb la qual ha sabut retratar el món santanyiner. També l'ampli reconeixement que han rebut les seves obres en forma de premis, a les quals s’ha de sumar la seva tasca com a historiador i docent i el compromís amb la llengua i la cultura".

Premis

Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador. Mestre de professió, la seva obra poètica neix de la seva identitat illenca per construir un discurs sobre l’ésser humà contemporani. Com a poeta, ha guanyat els premis Ausiàs March (1985), Ciutat de Palma (1985 i 1995), Cavall Verd – Josep M. Llompart de crítica (1993), i la Flor Natura dels Jocs Florals de Barcelona (1994), entre d’altres.

Entre les seves publicacions de poesia, hi podem trobar 'Calvari' (1992), 'El batec de les pedres' (1995) i 'Cap de cantó' (2004). Els darrers anys se n'han publicat diverses antologies poètiques, com 'El jardí de les delícies' (2005) i 'A cops de ferro i àlgebra' (2005). Al febrer d’enguany es va publicar la seva darrera recopilació de poemes: 'Aigües desprotegides' (2018). Com a narrador, s’ha de recordar la seva trilogia sobre la Mallorca del segle XX, iniciada amb 'Les llunes i els calàpets' (1994) i completada amb 'La mà del jardiner' (1999), premi Sant Joan de novel·la, i 'L’illa dels dòlmens' (2007), premi de la crítica Serra d’Or. També cal destacar el seu dietari 'Amors i laberints' (2010).