'Santos criminales': l'origen de Tony Soprano i del seu tràgic destí

'Santos criminales'

(3,5 estrelles)

Direcció: Alan Taylor. Guió: Lawrence Konner. 120 minuts. Estats Units (2021). Amb Alessandro Nivola, Michael Gandolfini, Jon Bernthal i Vera Farmiga. Estrena als cinemes el 5 de novembre.

Quan el 10 de juny del 2007 un abrupte tall a negre va donar per finalitzada la magistral sèrie sobre els Soprano, va quedar clar que David Chase no podia ni volia continuar el relat del futur de Tony Soprano (James Gandolfini). Però, com canten Journey al Don’t stop believin’ que acompanyava l’últim sopar del gran antiheroi catòdic, “la pel·lícula mai s'acaba, segueix i segueix i segueix...” Encara que sigui mirant enrere, com passa amb les sagues audiovisuals contemporànies. Resumint, Santos criminales és un relat d’orígens que pren Tony Soprano com a vector dels últims anys d’esplendor de la màfia italiana a Nova Jersey. Malgrat que el Tony adolescent és el gran reclam (un Michael Gandolfini calcat al pare), Santos criminales (The many saints of Newark en anglès) és la història de la família Moltisanti i, sobretot, la de Dickie Moltisanti (Alessandro Nivola), pare del Christopher i figura de gran influència en l’educació emocional del Tony. La pel·lícula, de fet, sembla plantejada com un llarg capítol de la sèrie –Alan Taylor, el director del film, és el responsable dels millors episodis– que s’emmiralla constantment amb la ficció original, des de la seva arrencada, un grandíssim espòiler, fins al final, una escena que anticipa el destí del Tony adult a partir del seu oncle Dickie. Sembla un relat de vides paral·leles o, més aviat, un relat que parla d'errors que es repeteixen com la pitjor de les malediccions.