Saramago puja a escena: la ceguesa d'un món egoista

BarcelonaUna plaga de ceguesa afecta tota la població. No són cecs, estan cecs. Els homes i les dones es mouen com autòmats i no es qüestionen res, simplement obeeixen. La veu indignada del premi Nobel José Saramago (1922-2010) va escriure Assaig sobre la ceguesa (1995, editada ara en català per Navona). "Les primeres pàgines hi ha la ceguesa que es propaga, després els qui han perdut la vista són tancats al manicomi, passen més pàgines i es comporten com animals, unes quantes pàgines més i violen, després apareix una ciutat apocalíptica i, finalment, torna a sortir el sol. Els acadèmics diuen que és una obra menor de Saramago, ells sí que són cecs", diu el director portuguès Nuno Cardoso, que dirigeix l'adaptació teatral de l'obra al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), on es representarà del 29 de setembre al 30 d'octubre.

L'obra ve precedida per l'èxit obtingut a Portugal, amb totes les entrades exhaurides, tal com recorda la directora del TNC, Carme Portaceli. A Barcelona hi haurà actors catalans i portuguesos i dalt de l'escenari es barregen els dos idiomes. Pilar del Río, presidenta de la Fundació José Saramago i viuda de l'escriptor, va dir en una ocasió que Saramago, a qui se li ret homenatge pel centenari del seu naixement, escrivia com si compongués música, una pausa curta, una més llarga, un contrapunt... i aconsellava al lector que llegís com si fos una partitura i posés veu. Aquesta manera d'escriure fa que l'obra de Saramago sigui molt propera al teatre. "Té un estil oral, escriu com si parlés i barreja present i passat, és un escriptor molt teatral", detalla Clàudia Cedó, que n'ha fet l'adaptació i la dramatúrgia. "Hi ha hagut quelcom molt natural en la traducció de Saramago al teatre", afegeix. La dramaturga explica que ha plorat cada vegada que ha rellegit el llibre: "Quan acabes de llegir-lo, estàs en harmonia amb la teva espècie".

"Els portuguesos tenen menys por"

No hi ha una correspondència directa entre actor i personatge a l'obra. Un actor pot tenir diferents veus. S'ha fet en part per respectar la novel·la, on els personatges no tenen nom. "Ha sigut interessant veure les diferències entre el procés de creació de portuguesos i catalans; els portuguesos tenen menys por", detalla Cedó. El fet de fer-ho amb dos idiomes també té a veure amb voler fer dialogar dues persones que, a priori, no s'entenen. A l'escenografia es poden veure dos ulls, projectats en vídeo, que sí que hi veuen. Són d'una dona.

L'obra de teatre arriba després d'una llarga pandèmia i la història que explica l'escriptor portuguès té molt a veure amb l'actualitat. "Saramago va pressentir els anys 90 el que estem vivint ara –afirma Cardoso–. Acabem de viure una pandèmia que ens ha confrontat amb la mort, estem vivint un conflicte a Europa que ens confronta amb la guerra i l'estat de dret està en perill al nostre continent".

El director portuguès defensa que la cultura és un dels pocs espais on encara es pot "sentir l'olor de l'altre" i les persones es comuniquen i no deixen gravacions. "Estar cec no és un problema dels ulls, és una mancança que t'impedeix veure la diferència i entendre l'altre. Una cosa molt present en un món en el qual hi ha gent que diu nosaltres primer i després els altres", afirma. Un món on les pantalles diminutes no ens permeten veure'ns a nosaltres mateixos ni als altres, segons el director portuguès. A Cardoso no li fa por que l'obra duri més de tres hores. Cedó confessa que en la seva primera versió durava més de vuit hores. "Els grecs van inventar l'oci i no el negoci, ara només parlem de negoci i no tenim temps per pensar. El temps és de cadascú i com més en tinguis millor", conclou el director.

Portacelli vol apostar amb força per la col·laboració amb els teatres europeus. Assaig sobre la ceguesa s'ha fet amb el Teatro Nacional São João. "El TNC pot i ha de mirar a Europa, som a Europa i crec en l'Europa de les democràcies malgrat tots els disgustos que tenim darrerament", ha assegurat la directora del TNC.