'Sarbatana', l'estat de guerra de Sara Rivera Martorell

PalmaSarbatana és el debut literari de Sara Rivera Martorell (Es Capdellà, 1987), un poemari tens, combatiu i de recerca. Un "estat de guerra", que diu l'autora. Publicat per Nova Editoral Moll, l'edició inclou les il·lustracions de Pere Salvà Rodríguez. "Dic que és un estat de guerra perquè, en fer la recopilació de poemes, vaig veure que representava l'estat de recerca en què em trobava en aquell moment. En constant contraatac i conflicte, desubicada. Contra el patriarcat, les càrregues familiars, les relacions íntimes. Llegir-ho en perspectiva m'ha permès abaixar les armes", explica Rivera Martorell.

L'autora, llicenciada en Història de l'art, conta que escriu des de l'impuls, "el batec": "L'impuls es deu a la necessitat de recerca de respostes que té un punt terapèutic. Ho faig per descobrir quin és el meu lloc en el món, ubicar-me, entendre i entendre'm", reflexiona. Va ser durant el confinament d'entre març i maig de 2020 que va recopilar els poemes. Va decidir ordenar-los, veure que en podia treure d'una lectura feta en perspectiva. Així va sortir l'esquelet de Sarbatana, que es divideix en cinc blocs: Buit fèrtil, Hamaca, L'herència d'Artemisa, Líquen a la roca i Nosaltres, que som tant de l'estirp.

En tot cas, "els blocs temàtics van anar quedant en un segon pla quan vaig veure que el conjunt era tot un camp de batalla en el qual havia transitat durant els anys en què escrivia aquells poemes". Sarbatana, que s'ha d'assaborir com un conjunt, va revelar a Rivera Martorell que la poesia li havia servit per "drenar" la posició més defensiva que havia tingut envers la vida. Per això, durant tota la lectura hi ha tensió, arrencades i frenades, embranzides, forces que xoquen. Perquè repetir és de / covards i no m'excita gens / desitjar allò que ja ha / mort entre el caliu d'una / bellesa que encara respira, escriu.

Les respostes són dins

El conflicte amb el fet de ser dona, el patriarcat, habitar la soledat sense tenir eines per enfrontar-s'hi, l'amor i el desamor, la família i totes les seves herències. Sarbatana és la veu d'algú que es mira al mirall i es parla: "Escriure, i preparar aquest poemari, m'ha donat la possibilitat d'anomenar i relatar les meves inquietuds. M'he adonat que el que cercava a fora, en moviments socials i feministes, en espais per respondre les necessitats de l'amor, són dins. La mirada introspectiva i el diàleg intern ajuden a saber què et bloqueja, què et mou. Molts dels nostres interrogants s'han destensat entrant en contacte amb mi mateixa". Una vegada aconseguit, Rivera Martorell ha pogut abaixar les armes.

L'autora continua escrivint, però des d'un lloc molt diferent. "Som molt més compassiva amb mi mateixa i amb el món. Tot és més amable. M'he connectat amb la tendresa, sense pensar que la vulnerabilitat implica debilitat. El millor és fer de la vulnerabilitat un acte revolucionari", apunta.