Sebastià Alzamora: 'Crim de sang' és un thriller "amb elements gòtics i fantàstics"

BarcelonaCrim de sang és "un thriller que recrea un episodi històric dels inicis de la Guerra Civil a Barcelona, les matances de religiosos a mans dels anarquistes", ha explicat Sebastià Alzamora. El punt de partida de la novel·la, que publicarà Proa la primavera que ve, van ser les converses de l'ordre dels Maristes amb els anarcosindicalistes per negociar una possible sortida cap a França a canvi del pagament de 200.000 francs francesos. Però es va produir una traïció i el desenllaç final va ser sagnant.

En aquest context de guerra i massacres religioses, Alzamora hi situa un altre crim, el d'un nen petit mort en circumstàncies estranyes, que despertarà l'atenció del protagonista, un comissari de policia. El lector desconeix la identitat de l'assassí del nen, però sap que és algú que "afirma reiteradament que és un vampir", explica Alzamora. I, a més de la trama d'investigació del crim per part del policia, un jutge enigmàtic i un metge forense, Alzamora hi introdueix "elements gòtics i fantàstics" seguint l'estela d'autors com Perucho, Poe o Henry James, amb la idea de "recrear les atmosferes pròpies de la novel·la gòtica decimonònica".

Per al seu autor, la novel·la guanyadora "parla sobre el mal, però també de com la força de la vida s'acaba imposant al mal" i encara que la qüestió política s'esmenta, no és la principal, i, en canvi, sí que té una especial rellevància el tema religiós pels personatges, així com la crisi de fe. Alzamora insinua també en el text que alguns càrrecs de la Generalitat republicana estaven al corrent de les transaccions que maquinaven religiosos i anarquistes. Per exemple, la història del bisbe Irurita està ficcionada també en el llibre, admet Alzamora, qui parteix de la hipòtesi que "no va ser assassinat i des del principi es parla que ha estat retingut i reclòs en un convent de monges de clausura que els dirigents anarquistes tenen segrestat".