Un escriptor esborrat de la història de la literatura catalana

BarcelonaQuan va esclatar la Guerra Civil, Sebastià Juan Arbó (la Ràpita, 1902 - Barcelona, 1984) va prendre la decisió de quedar-se a Catalunya. Una dècada més tard va publicar Tino Costa (Àncora, 1947), encara escrita en català, i un any després va renéixer en llengua castellana amb Sobre las piedras grises, novel·la que va rebre el premi Nadal. "Més endavant se li va retreure que no prengués la decisió d'exiliar-se, la trajectòria en castellà, les col·laboracions a la premsa [La Vanguardia, Abc i altres] i també l'amistat amb uns quants personatges destacats del règim cultural franquista, com ara Joan Teixidor, Ignasi Agustí i Josep Vergés, tots ells del grup Destino", fa memòria Joan Antoni Forcadell, impulsor del primer congrés acadèmic dedicat a Sebastià Juan Arbó, que se celebrarà a Amposta i a la Universitat Autònoma de Barcelona el 25 i 26 d'octubre.

"La veu genuïna, original i punyent d'Arbó ha quedat marginada durant molt de temps per raons extraliteràries –defensa–. No apareix a les històries de la literatura catalana ni als plans d'estudis. De fet, els únics comentaris que vaig rebre sobre la seva obra mentre estudiava van ser negatius". Forcadell, de 25 anys, treballa en una tesi doctoral sobre l'escriptor, centrada precisament a estudiar les seves relacions amb el règim cultural franquista i amb alguns autors de l'exili. "Amb Xavier Benguerel i Joan Sales va tenir uns quants estira-i-arronses", recorda. Fins ara, l'única tesi dedicada a l'obra narrativa completa d'Arbó l'ha escrit Marta Matas. Defensada el 2021, es podrà llegir repartida en dos volums, un sobre la recepció de l'obra de l'autor (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2024) i un altre sobre l'anàlisi de la seva literatura (Universitat Rovira i Virgili, encara sense data de publicació).

"Encara que va tendir cap a la reclusió, en vida va ser un autor que va tenir una recepció notable –recorda Matas–. Des del 1939 es va professionalitzar com a escriptor: si no hagués tingut una bona acollida no hauria pogut sobreviure com a tal". Va ser a partir de la seva mort, el 1984, que va arribar el silenci. "El bandejament d'Arbó ve donat pel canvi de llengua, però també perquè a partir de Tino Costa la seva obra té un to moral que la fa menys atractiva de reeditar –continua–. Hi ha un tercer factor, que és el lloc on pertany l'autor, que queda lluny i aïllat". Paradoxalment, és la narrativa ambientada a l'Ebre la que s'ha anat recuperant els darrers anys. El congrés vol ajudar a rehabilitar la importància de la figura d'Arbó en paral·lel a la feina d'editorials com Proa, que n'ha tornat a posar en circulació Terres de l'Ebre (1932) i dos volums més, i Club Editor, que va rescatar la primera versió de Notes d'un estudiant que va morir boig (1933) i Tino Costa.

De l'existencialisme a la novel·la policíaca

Ha estat a Onada Edicions que Forcadell ha presentat recentment la novel·la policíaca inèdita El ángel se durmió, escrita cap al 1960. "La menciona al segon volum de memòries, Los hombres de la ciudad (1982), però no va ser fins quatre anys enrere que la vaig localitzar a l'Arxiu Comarcal del Montsià", diu. L'interès de Forcadell per l'escriptor va arrencar fa una dècada, quan estudiava tercer d'ESO. "Vaig llegir Terres de l'Ebre i L'inútil combat [1931] i vaig connectar de seguida amb la càrrega existencialista d'aquestes novel·les –diu–. Hi ha també el component sentimental de ser llibres ambientats al delta de l'Ebre, on vaig créixer i encara visc". "El meu primer contacte amb Arbó va ser amb L'inútil combat –explica Marta Matas–. Em va semblar que tenia un interès molt gran. Fins i tot els adolescents d'ara s'hi podrien sentir identificats. A més dels llibres de la primera etapa, quan torna a escriure en català sobre l'Ebre als anys 60 hi afegeix nostàlgia, idealització i reconciliació. Novel·les com L'espera [1968] i La masia [1975] no són obres mestres, però encara es llegeixen molt bé".

Mentre dedicava el treball de recerca a Arbó, Forcadell va començar a fer inventari dels documents que la família de l'autor havia dipositat a l'Arxiu Comarcal del Montsià. "És un llegat voluminós, que permet resseguir totes les facetes d'Arbó, des d'originals amb els quals pots reconstruir tot el procés de creació fins a l'epistolari, els materials de creació d'articles i diversos inèdits". Juntament amb Joel Reverter, de la Universitat Rovira i Virgili, Forcadell recuperarà l'obra teatral de l'escriptor. "Inclou obres més alguns projectes que no va materialitzar, i són de temàtica molt variada: una transcorre a l'Antiga Grècia, una altra en època tardomedieval, hi ha un drama burgès, una tragèdia escrita en vers i la inèdita Drama de mar, escrita als anys 20, que conté aspectes que Arbó reflectiria més tard al cicle ambientat a l'Ebre escrit als anys 60".

Al congrés acadèmic hi intervindran, a més de Forcadell, Marta Matas, Jordi Malé, de la Universitat de Lleida –que reconstruirà les influències angleses en l'obra d'Arbó– i Emili Rosales, que va editar l'Obra catalana completa a Columna el 1992 i, des de Grup 62, n'ha recuperat alguns títols, entre els quals destaca la traducció catalana que Joan Todó va fer d'Els homes de la terra i el mar (1965). "Aquest llibre de memòries d'infantesa és un dels millors de la seva última etapa: les pàgines en què explica la història de la Ràpita són enlluernadores", diu Forcadell, que confia en l'impuls que el congrés pot donar a l'obra de l'autor que li va canviar la vida. "Falten estudis filològics sobre Arbó, i també falta que la crítica literària li faci més cas", reconeix. A la tesi de Matas s'hi poden afegir les de John F. Kellogg (1975), Màrius López Albiol (1975) i Josep Miquel Ramis (2011), i també apareix en estudis de Carme Arnau, Jordi Cornellà-Detrell i Maria Dasca. "El que sobretot necessita Arbó és trobar més lectors: en mereix més dels que ara té", diuen Forcadell i Matas.