Sebastià Portell analitza amb lupa l'univers literari i reivindica la llibertat lectora i creativa

PalmaPensament, experiència personal, llibertat creadora, literatura. Les nenes que llegien al lavabo és la primera obra de no-ficció de l'escriptor i col·laborador de l'ARA Balears Sebastià Portell (Ariel i els cossos, El dia que va morir David Bowie), un "recorregut de pensament" que gira entorn de la llibertat lectora i creativa, concretament en l'àmbit de l'escriptura. El text és un dels seleccionats per les beques SOS Cultura de la Fundació Carulla. Sortirà publicat el mes de febrer, amb una edició d'ARA Llibres. Un text crític, amb ganes de qüestionar certs mecanismes del sector literari i a través del qual l'autor assegura que ha "sortit de diversos armaris". Això sí: "Don per fet que me'l criticaran negativament, perquè molestarà. Però tenir-ho clar m'allibera", declara.

"El text planteja en quin moment deixam de llegir i escriure allò que ens donava la gana per culpa de crítics, institucions, modes, pressions socials. Al final, és una invitació a escriure allò que ens alegra, que ens fa feliços", explica Portell sobre el seu assaig, que ja tenia gairebé enllestit quan el va presentar a les beques de la Fundació Carulla. El jurat, per tant, ja va poder llegir una bona part del que serà l'assaig.

No hi falten els referents teòrics, que són, sobretot, pensadores feministes, icones que van des dels anys 70 fins a l'actualitat. Igualment, Les nenes que llegien al lavabo també apunta al classisme, el racisme, el masclisme, l'LGTBIfòbia i certes dinàmiques de poder que s'haurien de rebatre.

La narració està travessada per les experiències personals de Portell: lector des dels tres anys que compartia moltes estones de lectura amb els seus padrins; alumne de l'escola pública, escriptor censurat, jutjat per una part de la societat: "Tots hem viscut algun tipus de situació repressiva", recorda l'escriptor.

Un dels capítols de Les nenes que llegien al lavabo està dedicat als prejudicis que envolten el mon dels llibres: s'atreveix a desmuntar la noció de qualitat literària, qüestionar termes com 'cànon', analitzar el sentit dels premis literaris o el per què dels èxits literaris. "Què és un èxit literari: una reedició, un llibre llegit, una edició censurada?", es demana Portell.

Un altre apartat el dedica a la crítica, un gènere que "va des de la complaença fins a la destrucció més personalista", diu. És necessària una altra proposta, pel que fa a les crítiques: "S'ha de situar el lector de les crítiques a la subjectivitat dels llibres; històricament, senyors –perquè són senyors– s'han dedicat a dir què és bo i què no, han fet llistes, taxonomies. Basta. Parlem de per a què serveix tot això", anuncia el col·laborador del diari ARA Balears. Tot això, aquesta esfera exquisida i elitista de la literatura, provoca inseguretats als lectors. "Hi ha llibres que semblen inqüestionables i altres que no pots dir que t'han agradat. A mi m'agrada menjar de tot, així que també m'agrada llegir de tot. Superem ja tot això".

Aquest projecte és una realitat gràcies a dos factors. D'una banda, el pregó de la primera edició de la Literanit a Palma, un text que ja tenia aquest títol, Les nenes que llegien al lavabo, en què s'exposava el bessó d'aquest assaig. Per l'altra, els articles que l'escriptor publica a l'ARA Balears, on la majoria de vegades també reflexiona sobre el món literari.