Als relats criminals de l’Índia rural també està tot podrit

La cara que posa durant gran part del metratge de Secretos de un crimen l’agent de policia a l'Índia rural Santosh és d’estupor. L’actriu Shahana Goswami obre els ulls com taronges davant les diferents realitats que es troba en la investigació del cas d’una jove desapareguda. Se’n fa creus que el sistema de castes, suposadament eliminat, continuï tan fermament implementat al seu país. També comprova amb impotència el masclisme sistemàtic que domina gran part de les dinàmiques de la societat on viu. I, per acabar-ho d’adobar, queda astorada davant les dinàmiques viciades i la brutalitat de certs mètodes policials, molts dels quals practicats per la seva cap, una inspectora que prenia com a model inspirador de dona empoderada.

Tot plegat fa que Secretos de un crimen, a més d’un neonoir solvent, sigui un film sobre la revelació dels privilegis i la impunitat d’unes persones per sobre de les altres. És el mateix truc de tants relats de gènere negre: un whodunnit com a excusa per retratar un entorn podrit. Tot i que, en aquest cas, la pel·lícula de la debutant Sandhya Suri s’allunya voluntàriament tant dels models de thriller de Hollywood (i això que la trama no cau gaire lluny de Training day) com, també, de la retòrica de la violència ull per ull de Bollywood. Ara bé, a històries d’investigació criminal colpidores, desdramatitzades i amb missatge social com la sèrie francesa El caso del Sambre sí que s’hi atansa.