Els secrets d''Allò que el vent s'endugué' es destapen al Teatre Goya

BarcelonaEl procés de creació d'Allò que el vent s'endugué va ser, en alguns moments, un autèntic desastre i va estar a punt d'acabar al precipici dels projectes fracassats. Preveient la catàstrofe, el productor de la pel·lícula, David O. Selznick, va acomiadar el director George Cukor i va contractar a correcuita Victor Fleming perquè hi posés ordre. Després va reunir-s'hi juntament amb la seva secretària i el guionista Ben Hecht per posar fil a l'agulla al guió. Aquella trobada arriba ara a l'escenari del Teatre Goya de la mà de José Troncoso, que dirigeix l'adaptació al castellà de Moonlight and magnolias, el text del dramaturg irlandès Ron Hutchinson escenificant els moments més tensos de la creació d'Allò que el vent s'endugué. L'espectacle es titula Plátanos, cacahuetes y lo que el viento se llevó –en referència als plàtans i cacauets amb els quals el productor alimentava l'equip, convençut que eren els aliments més energètics–, és una producció de Focus i s'estrena aquest divendres.

"Obrim la porta a allò que normalment l'espectador no pot veure. L'obra de teatre mostra la fragilitat de les grans estrelles i permet empatitzar-hi des de la humanitat", explica José Troncoso. Gonzalo de Castro es posa en la pell de David Selznick, el productor del film i l'únic que tenia clar com havia de ser la pel·lícula. "Es va trobar que el rodatge anava massa lent i que s'estava convertint en un melodrama. S'allunyava del que ell s'havia imaginat", assenyala el director. Redreçar el rumb del projecte era qüestió d'hores, perquè Selznick perdia diners a mesura que passava el temps i la supervivència del seu estudi estava amenaçada. "Va contractar un guionista, Ben Hecht, que no s'havia llegit el llibre i que no hi creia. Quan van acabar, Hecht va agafar un tren sense dir-ho a ningú i va desaparèixer", afegeix Troncoso.

Una secretària amb molta empenta

L'espectacle ressegueix els conflictes i les discrepàncies de l'equip creatiu, però també "com van néixer frases icòniques com: «Demà serà un altre dia»", diu José Bustos, que interpreta el director del film. Pedro Mari Sánchez encarna Ben Hecht, el guionista, i Carmen Barrantes és la senyoreta Poppenghul, la secretària del productor. Al text original de l'espectacle –que data del 2005– el seu personatge és una comparsa del productor i pràcticament no té text. L'equip del muntatge, però, li ha volgut donar una volta "per dignificar-la", subratlla Barrantes. A l'escenari, la senyoreta Poppenghul acaba convertint-se en "una dona amb molta entitat, que remena les cireres del projecte i queda lluny de l'assistenta servil", apunta l'actriu.

Sense projectar la pel·lícula icònica ni fer-ne sonar la banda sonora, Plátanos, cacahuetes y lo que el viento se llevó vol que l'espectador se la imagini a mesura que els personatges avancen en la seva creació. "A l'escenari nosaltres només suggerim, i després el públic omple el buit", diu Troncoso, que afegeix que quan tenen la pel·lícula embastada els personatges no saben si serà un èxit o no. "Una mica com nosaltres, que no sabem què passarà amb aquest espectacle", afirma Troncoso. De moment, l'obra s'estrena a Barcelona, farà gira per l'estat espanyol i espera arribar a la tardor a Madrid per fer-hi temporada.