Un sector primari fort i competitiu

CuinerRoma segle primer; els pelleters tenien alfàbies repartides per tota la ciutat per recollir una substància que llavors era molt important per al seu ofici, ja que era utilitzada per adobar la pell: l’orina. Així doncs, quan un romà, plebeu o patrici, sentia la necessitat d’alleugerir la seva bufeta, sortia al carrer i miccionava dins el bòtil, que després recollirien els artesans. L’emperador de torn, un tal Vespasià, decidí posar un impost a aquest intercanvi de pixum, cosa que va ofendre el seu fill Tit perquè el trobava una porqueria. La resposta paterna, després de fer-li ensumar una moneda d’or, fou: “ Pecunia non olet ” .

Madrid l’altre dia; el govern anuncia un conjunt de modificacions pel que fa als imposts. Una part important afectarà l’impost de societats i, entre d’altres, també se’n veuran afectats l’alcohol, el tabac i les begudes ensucrades. Des del Ministeri d’Hisenda s’ha volgut justificar aquest segon bloc de gravàmens (que de passada fa de pantalla informativa del primer) apel·lant que aquestes substàncies són perjudicials per a la salut. Si el motiu fos aqueix i no la necessitat de fer calaix, el que es recaptàs amb les noves taxes tindria una finalitat directa, com per exemple per patrocinar estudis contra el càncer, campanyes contra l’obesitat infantil o ajudes a l’alcoholisme; d’això de moment no en parlen.

Els imposts són la manera que té un estat per finançar-se; per tant, quan els pagam, estam sufragant amb el nostre esforç moltes de les activitats que estructuren i vertebren la societat. Educació, sanitat i serveis públics requereixen un capital que la societat ha de pagar de manera solidària. El que no podem obviar és que aquesta solidaritat col·lectiva també patrocina aeroports fora avions, estacions d’AVE en pobles de vint habitants i alguna posada de mà al calaix públic.

Palma ahir; un pagès m’explica que a les Illes pagam el combustible un quinze per cent més car que a la Península, mentre que el pinso, el cereal i el farratge comprat a fora poden arribar al trenta per cent d’increment. A l’hora de la venda, però, estam al capdavall de la llista de preus de l’Estat. El pagès m’explica també que la manca de reconeixement de la insularitat mitjançant un règim fiscal a mida, sumat al finançament amb mentalitat colonial que sofrim, ha portat la pagesia local cap a la descapitalització, l’envelliment poblacional i, el que és pitjor, cap a la desmoralització personal. Camí de la mort.

Un sector primari fort i competitiu és el primer graó de qualsevol societat ben estructurada. A casa nostra, a més, representa també poder gaudir d’un entorn cuidat, saludable i bell, del qual no podem permetre’ns prescindir perquè tots en vivim i en gaudim. Una vaca morta no es pot munyir.

Recepta: Xot amb guisat

Ingredients

• Una espatlla de xot
• Una ceba
• Una endívia
• Una lletuga
• Patates
• Cebes
• Alls
• Pa sec
• Brou de carn
• Tomàtiga ramellet
• Sucre moreno
• Vi negre i blanc
• Vinagre
• Sal, pebre bo i oli d’oliva

Preparació

Salpebram l’espatlla de xot i la untam amb oli d’oliva. La confitam al forn a 120 graus durant quatre hores. En calent desossam el braç i li donam forma amb l’ajuda d’un motlle, i el deixam refredar. L’acabam a forn fort banyant-la amb el suc de la cocció. Per fer el guisat d’enciam, sofregim una ceba fins que sigui ben untosa, llavors hi afegim una generosa quantitat de juliana d’endívia i enciam d’hivern. Tallam unes patates a daus i les sumam a la greixonera. Dues voltes i ho cobrim de brou de carn. Torram al forn o al caliu unes cabeces d’alls senceres, una llesca de pa sec i un parell de tomàtigues de ramellet. Quan sigui cuit, fem una picada amb aquests ingredients més els vins, el sucre i el vinagre. Ho afegim al guisat i ho deixam amelosar cinc minuts. Per muntar el plat, posam una cullerada de guisat, un bocí de braç de xot i ho coronam amb endívia fregida i aire de bolets. Bon profit!