Un segle d'art i natura al CaixaForum de Barcelona
Una exposició analitza el concepte de biomorfisme amb obres d'artistes com Dalí, Picasso, Kandinski i Anselmo
BarcelonaLa inspiració en la natura i les formes orgàniques ha sigut un recurs perquè els artistes representin els temes més colpidors de forma encara més punyent. A les acaballes dels anys 20 l’escultor Alberto Giacometti va fer una sèrie d’escultures de dones que semblen un insecte o un crustaci, una de les quals, Degollada, és la víctima d’un crim masclista. Aquesta figura terrible –on es barregen un ventre i unes cames humans, unes potes d’insecte i unes fulles– es pot veure a partir d’avui i fins al 14 de gener a l’inici de la nova exposició del CaixaForum de Barcelona, titulada Art i natura. Un segle de biomorfisme.
Es tracta d’una arrencada sensacional, perquè també s'hi poden veure pintures de Salvador Dalí, Pablo Picasso i Joan Miró, un conjunt d’escultures de Jean Arp, fotografies de Raoul Haussman i un mòbil d’Alexander Calder. Totes elles representen "el poder de les formes per metamorfosejar-se, per transformar-se", com afirma Angela Lampe, conservadora del Centre Georges Pompidou de París, d'on provenen les peces exposades, i comissària de la mostra. Així mateix, l'exposició, que farà gira per l'Estat, té el valor afegit que és l'última oportunitat de veure-les abans que el Pompidou tanqui les portes per rehabilitar la seva seu fins al 2030.
Sense abandonar el terreny de les avantguardes, un altre dels plats forts és un espai dedicat a Kandinski. Es tracta d'alguns treballs tardans destacats com Blau cel, que la comissària posa en relació amb la fascinació que l'artista va tenir per les obres científiques i també amb les Constel·lacions que Joan Miró va pintar durant aquells mateixos anys, marcats per la invasió alemanya de França. "Formes orgàniques multicolors, semblants a animalets màgics, apareixen suspeses en un espai atmosfèric –diu la presentació–. L'alegria d'aquesta composició, viva i lluminosa, la converteix en una escapatòria poètica del context polític de l'època, ple de violències i de privacions".
Una altra de les obres més impactants es troba al final del recorregut: la instal·lació en 3D de Jeremy Deller Èxode apunta cap a l'actualitat de la pandèmia de covid: s'hi pot veure un eixam de ratpenats sortint de la cova al vespre i volant frenèticament. L'artista assegura que està fascinat per la capacitat dels ratpenats de viure en comunitat, però ara són la imatge d'una propagació infecciosa.
Convertir la natura en art
La mostra inclou 82 obres, entre pintures, escultures i pel·lícules. De fet, un altre dels puntals és el diàleg entre les diferents disciplines artístiques. “L'exposició és una resposta a un tema de tanta actualitat com el de la natura –diu Lampe–. Parlem de la connectivitat entre tots els éssers. Ja no som a l'antropocè, la mesura de les coses no és l'ésser humà, sinó l'ascendència col·lectiva", subratlla. El terme biomorfisme el va introduir el primer director del MoMA de Nova York, Alfred H. Barr, però va fer fortuna sobretot entre els artistes europeus.
La segona part del recorregut està dedicada a la natura convertida en art, com és el cas d'una escultura de l'italià Giuseppe Penone feta amb un tronc, titulada Arbre; una escultura de Giovanni Anselmo feta amb un bloc de granit i un enciam que s'anirà marcint, i un vídeo que documenta la creació de la mítica Espiral Jetty de Robert Smithson al Gran Llac Salat del desert de Utah. En aquest àmbit la comissària també s'ha volgut endinsar en el camp del disseny arquitectònic i ha seleccionat diversos treballs de l'estudi Biothing, conegut perquè fa servir eines informàtiques per crear uns prototipus experimentals que es desenvolupen com si fossin organismes vius.
L'últim tram de l'exposició està dedicat a la natura vista com una amenaça, arran dels danys que hi provoca l'home amb les emissions de diòxid de carboni, la contaminació i les armes nuclears. Aquí criden l'atenció, com si fossin fruit del canvi climàtic i un còctel d'hormones, les plantes i flors mutants de l'artista japonès Tetsumi Kudo: Contaminació-cultiu-nova ecologia consisteix en una barreja de plantes i flors de plàstic (algunes d'elles amb formes fàl·liques) amb peces electròniques i unes flors de colors estridents. I la instal·lació de Pamela Rosenkraz Estany de pell (relluir) és una crítica des del món de l'art a la contaminació del cos amb productes químics. En comptes d'aigua, aquesta bassa conté un líquid de color rosa que recorda el maquillatge i que al mateix temps evoca l'aigua contaminada.