Muñoz Molina: "La dreta espanyola imita la dels Estats Units i promou la destrucció d'allò públic"

MadridL'escriptor Antonio Muñoz Molina (Úbeda, Jaén, 1956), que dilluns a la nit va presentar el seu assaig 'Todo lo que era sólido', creu que la dreta espanyola ha deixat de seguir el model de la dreta "conservadora i social alemanya" per imitar la republicana dels Estats Units, que promou "la destrucció d'allò públic". "Això és el que ha passat amb la dreta espanyola i amb polítics com José María Aznar o Esperanza Aguirre", assegurava Muñoz Molina a la Residencia de Estudiantes, a la qual van acudir diversos centenars de persones desitjoses d'assistir a la presentació d'aquest assaig que el nou premi Príncep d'Astúries de les lletres va escriure per intentar entendre com s'ha arribat a la crisi en què està sumida Espanya.

L'aforament del saló d'actes va ser insuficient per acollir tanta gent i va caldre habilitar altres sales, a més de nombrosos seients al jardí. Des de tots aquests llocs es va poder escoltar l'interessant diàleg que Muñoz Molina va mantenir amb el periodista Jordi Évole, presentador del programa de televisió 'Salvados'.

En aquest diàleg, l'autor d''El jinete polaco' va afirmar que, a Espanya, quan es diu el que es pensa, et poden considerar a un "traïdor", "fatxa" i, en el millor dels casos, "esgarriacries". També va criticar la politització de l'administració pública i va insistir en la necessitat de defensar els grans serveis públics que s'havien aconseguit en els anys de democràcia, com la sanitat i l'educació, que ara semblen perillar.

Fer rei el príncep

Al final de la conversa, Muñoz Molina va tornar a mostrar-se crític amb la monarquia, com va fer dimecres passat quan va guanyar el premi esmentat, i va dir que "seria extraordinari" que el rei abdiqués i el succeís l'hereu de la Corona. "Això és una cosa indiscutible", recalcava Muñoz Molina, i deia tot seguit que el príncep "és una persona molt qualificada i ara mateix està més qualificada que el seu pare per regnar", una afirmació que l'escriptor, que no sabia si la seva "condició de premiat li permet opinar sobre aquestes qüestions", reconeixia que "no és popular" dir-la en aquests moments.

Intel·lectual compromès amb la seva època, com va destacar el jurat del premi Príncep d'Astúries, Muñoz Molina va sentir la necessitat urgent d'escriure 'Todo lo que era sólido' (Seix Barral) en veure com trontollaven alguns dels èxits dels anys de democràcia, especialment la sanitat i l'educació públiques, les llibertats públiques i la legalitat democràtica.

Des de principis dels noranta, l'escriptor va expressar en els seus articles "el neguit i la irritació" que li produïa l'evolució de les administracions públiques i la tendència, per exemple, que hi ha a Espanya a "la celebració desmesurada", com va passar el 1992 amb l'Exposició Universal de Sevilla. "La celebració semblava justificar la despesa excessiva i qualsevol tipus de frivolitat", deia l'escriptor, que va criticar aquells excessos tot i que sap que "a Andalusia és terrible ser esgarriacries".

Es parla molt, va continuar Muñoz Molina, "dels nacionalismes perifèrics", com els del País Basc o Catalunya, però "no es parla de les imitacions del nacionalisme d'altres zones, com va passar a Andalusia", on es va crear un canal de televisió "caríssim per convèncer-nos de com d'andalusos érem".

A l'autor de 'Finestres de Manhattan' se li va ocórrer criticar "l'esperit 'rociero'" en un article i el van titllar de "traïdor a Andalusia", assenyalava l'escriptor, que també va al·ludir a "l'obsessió per recuperar la cultura autòctona" que hi ha hagut en comunitats autònomes i ajuntaments. "A Astúries van voler recuperar la cultura preromana" perquè "no es van rendir als romans", i en qualsevol poble o ciutat andalusa van voler celebrar la fira al gran, com es fa a Sevilla.

Per la seva pròpia experiència −va treballar com a funcionari a l'Ajuntament de Granada de 1981 a 1988−, Muñoz Molina va veure com es va anar polititzant l'administració i com desapareixien els controls de la despesa pública que hi havia abans i que "servien per lluitar contra el caciquisme". "El Tribunal de Comptes està dominat pels partits i es cobreixen els uns als altres", va afirmar l'escriptor.

Quan va ser director de l'Institut Cervantes a Nova York, del 2004 al 2006, va poder veure com moltes administracions públiques espanyoles malbarataven els diners promocionant activitats en aquesta ciutat i subvencionant "institucions riquíssimes". "Tothom volia vendre la seva comunitat o la seva ciutat a Nova York". Es van gastar "molts diners que es podrien haver destinat a qüestions més importants, com l'educació o la investigació", va assenyalar Muñoz Molina.