Cinema

Qui tem l’alliberament de les dones?

El cineasta iranià exiliat Mohammad Rasoulof signa ‘La semilla de la higuera sagrada’, una peculiar i expansiva pel·lícula de denúncia

Fotograma de ‘La semilla de la higuera sagrada’
14/01/2025
1 min
Regala aquest article

‘La semilla de la higuera sagrada’

  • Direcció i guio: Mohammad Rasoulof
  • 168 minuts
  • Iran, Alemanya i França (2024)
  • Amb Soheila Golestani, Missagh Zareh, Mahsa Rostami i Setareh Maleki

Detingut i condemnat per la manera com rodava les seves pel·lícules i pel contingut d’aquestes, el realitzador iranià Mohammad Rasoulof (La vida dels altres) va dirigir clandestinament La semilla de la higuera sagrada abans de fugir del seu país natal. El film comença com un drama familiar que integra manifestacions reals i incrusta imatges recollides de les xarxes socials. La presència de les protestes no és cosmètica, sinó que impacta en el cor de la ficció: el món exterior soscava l’ordre domèstic dissenyat pel marit i pare, treballador del sistema penal, que exerceix de poder força absent i aparentment benigne… Fins que se sent amenaçat. De la crítica d’un clientelisme que exigeix obediència a canvi de benestar es passa al qüestionament d’un masclisme que reacciona iradament contra els gestos d’alliberament femení.

El plantejament de Rasoulof és expansiu. El drama de personatges entrellaçat amb elements de denúncia política devora metratge i parasita gèneres fins a prendre la forma d’una mena de thriller inusual, extrem i alhora contingut. Les metàfores i simbologies (religioses, psicològiques) doten el relat d’un aspecte quasi oníric, de malson viscut en vigília, que pot tenir sentit com a introducció a la vida sota un totalitarisme. El resultat és arriscat i pot resultar (adequadament?) esgotador. La paradoxa és que, a mesura que la crítica del patriarcat pren forma, perden presència els personatges femenins que transmetien més autenticitat.

Tràiler de 'La semilla de la higuera sagrada'
stats