La senzillesa elèctrica d''Innocents', el nou disc de Joan Masdéu

BarcelonaLa síntesi ha sigut gairebé una obsessió per a Joan Masdéu (Reus, 1974) durant el procés de creació d’ Innocents (Satélite K, 2017), el tercer disc al seu nom després de la fi del grup Whiskyn’s. “Ha sigut el disc que m’ha portat més temps fer-lo, i curiosament és el més curt”, diu Masdéu sobre un treball de només vuit cançons que divendres presenta en directe a la sala Luz de Gas de Barcelona (dins del BarnaSants), punt de partida d’una gira que passarà dissabte per Reus i més endavant per la Garriga, Manresa, Cardedeu i Vic. “He treballat sobre unes cançons molt clares, però han sigut les que més feina m’han suposat precisament perquè he hagut de fer aquest esforç de síntesi. Curiosament, quan ho aconsegueixes les cançons són més directes i punyents, acaben sent més solvents amb menys coses”, diu Masdéu.

Innocents és fruit d’un mètode de treball que el músic de Reus no havia seguit fins ara. En comptes d’aplegar una dotzena de cançons per entrar a l’estudi d’enregistrament, va decidir escriure’n un parell, assajar-les dues o tres vegades amb la banda al local i gravar-les. I després es tractava de marcar-se un termini per enregistrar-ne de noves seguint el mateix procés. Si fa o no fa és el que fan els joves grups de trap, que així que tenen un tema l’enregistren i el pengen a la xarxa. Masdéu, però, ve d’una altra tradició i sempre va voler que el final del procés fos un disc. “Vaig enregistrar les dues primeres cançons el juliol del 2016, i les últimes l’abril del 2017”, explica.

La tria de les primeres influïa en com serien les següents, i és així com el discurs de l’àlbum va quedar lligat pràcticament des del principi, perquè una de les primeres cançons era precisament Innocents, la peça que posa en marxa el rerefons filosòfic de tot plegat. “Les premisses del disc són dues. La primera, reflexionar sobre la idea que arribem a aquest món sent innocents, sense culpa, i que l’experiència de viure, anar ensopegant amb ombres i clarors, ens fa perdre aquesta puresa. La segona premissa és la de la cançó Tots els miralls : trobar l’espai de llibertat que significa aprendre a estimar el que és imperfecte i, per tant, real”, diu.

En un disc “molt tal com raja”, Masdéu ha trobat la tranquil·litat per deixar brollar, fins i tot “involuntàriament”, tots els seus referents estètics, “aquest pòsit de vida”. “S’hi intueixen els Byrds, els Kinks, els Beatles, i de grups que últimament hem agafat com a referència hi ha els Temples”, admet. És a dir, la línia contínua que enllaça amb el pop dels anys 60 que sempre ha caracteritzat la manera de fer de Masdéu. “Fer el que et surt i tirar d’aquesta motxilla de tota la vida sense haver d’estar pendent de l’últim crit et permet fer un disc amb molt confortabilitat”, diu. A més, ha tingut el suport d’Oest de Franc (guitarra), Quim Xicoira (baix), Joan López (bateria) i els productors Santos & Fluren. “Tots parlem el mateix llenguatge sense haver de parlar”, assegura Masdéu.