"Serem vulnerables a dalt de l'escenari"

BarcelonaDes de la platea del Teatre Lliure de Gràcia, la directora i dramaturga Carlota Subirós va decidir que el món de l'espectacle seria un dels motors de la seva vida. Encara era una nena quan va assistir com a espectadora a la sala del carrer Montseny, i l'experiència li va fer néixer la vocació de creadora. Anys després, el 1997, va estrenar-hi el primer muntatge, El malaguanyat, de Thomas Bernhard, i des d'aleshores no hi havia tornat a treballar. Per això, quan li va arribar la proposta de crear per a aquesta temporada una peça en aquella sala, a Subirós se li van despertar els records d'infantesa i una pregunta que encara la persegueix: quin és el sentit de fer teatre? A partir d'aquesta experiència personal, la directora ha posat fil a Olympia, un espectacle de creació que reflexiona sobre l'ofici i l'art a través del que ella ha viscut, però també de les vivències de la resta de l'equip que l'acompanya. Olympia s'estrena aquest dijous i es podrà veure fins al 2 de febrer.

L'espectacle es guia per l'experiència d'infantesa de Subirós al Teatre Lliure, però també pel disc Paco Ibáñez en el Olympia, enregistrat el 1969 al teatre parisenc en un concert que es va convertir en símbol de l'antifranquisme. La directora l'escoltava una vegada i una altra quan era petita. "Recordo com, a través d'aquell directe, viatjava per la poesia clàssica i moderna i sentia els crits de «Llibertat!» del públic. El disc és el testimoni de com un teatre pot ser un espai de trobada i de transformació", explica Subirós. Així, Olympia planta un tocadiscos al mig de l'escenari i s'agafa a la música i a la poesia per pronunciar en veu alta allò que la directora i les intèrprets senten en relació amb el seu ofici.

Sis actrius i una sola veu

"Serem vulnerables a dalt de l'escenari. La Carlota ha fet un gest molt gran de generositat i nosaltres l'hem seguida", assenyala l'actriu Paula Jornet. Ella és una de les intèrprets d'Olympia juntament amb Lurdes Barba, Vicenta Ndongo, Neus Pàmies, Alba Pujol i Kathy Sey. El procés creatiu del muntatge beu de tot allò que les intèrprets han compartit sobre la seva relació amb el teatre. "Ens situa en un lloc molt delicat, en què la línia entre la ficció i la no-ficció és molt fina. Però en un procés de creació sempre hi ha una part de la nostra vida que es posa en risc", afirma Pàmies.

Tot el repartiment excepte Sey va formar part del projecte anterior de Subirós, La plaça del Diamant, que en termes de forma té molt a veure amb aquest nou muntatge: com en l'adaptació teatral de l'obra de Mercè Rodoreda, aquí les intèrprets tenen el repte d'actuar com si fossin una sola veu, més enllà de les seves individualitats. "El text ha passat per totes fins que cadascuna ha fet una feina individual d'apropiació. Hem creat una veu única i compartida", destaca Pujol.

Neus Pàmies, Paula Jornet i Kathy Sey tenen el pes de la música de l'espectacle, que és essencialment el disc d'Ibáñez. "Hem fet un treball d'immersió per revisitar-lo des del nostre cos, que és el nostre instrument. No intentem reproduir una cosa que no som", diu Sey. L'escenografia i la il·luminació, a càrrec de Max Glaenzel i Raimon Rius, s'han elaborat a partir dels records d'espectadors de l'antiga sala del Teatre Lliure de Gràcia.