Sergio Vila-Sanjuán: "El periodisme cultural està condemnat a reinventar-se"
El periodista i escriptor, guanyador de l'últim premi Nadal amb 'Estaba en el aire', parla de la seva nova novel·la, ambientada a la Barcelona de la dècada dels 60
MadridEl periodista cultural i escriptor Sergio Vila-Sanjuán, que aquests dies presenta la novel·la amb què va guanyar el premi Nadal, 'Estaba en el aire', considera que el periodisme cultural està tancant un cercle d'or. "Va néixer amb la democràcia, va tenir una gran expansió, però avui està condemnat a reinventar-se".
"Sóc optimista per caràcter –explica Sanjuán–, i veig la situació sense pessimisme ni discursos apocalíptics i sense la malenconia universal que existeix. Cal canviar, reconvertir-nos, buscar nous mitjans, noves formes, però el que és evident és que, encara que la cultura pateixi avui per la seva supervivència, l'interès per ella creix i creix".
Vila-Sanjuán (Barcelona, 1957) porta dècades exercint el periodisme cultural. Especialista en el món del llibre, actualment dirigeix el suplement 'Cultura/s', de 'La Vanguardia', activitat que compagina amb l'escriptura. Amb la seva primera novel·la, 'Una heredera de Barcelona', l'autor va recórrer a la memòria familiar com a matèria literària.
Un programa de ràdio emblemàtic
A 'Estaba en el aire', que arriba a les llibreries publicada per Destino i que avui ha estat presentada pel periodista Iñaki Gabilondo, l'autor ha observat la biografia del seu pare, un publicitari que va treballar per al programa de Ràdio Nacional d'Espanya 'Rinomicina le busca', un antecedent de 'Quién sabe donde', de RTVE, que conduïa Lobatón i que buscava persones desaparegudes.
Un programa que va tenir molt èxit a tot Espanya i que buscava desapareguts, entre ells, moltes persones víctimes de la Guerra Civil. I un espai que les autoritats i la censura vigilaven de prop i que serveix a l'autor de fil conductor d'una trama protagonitzada pels responsables del programa en pugna amb les autoritats del poder polític de l'època. Tot això, contextualitzat en una Barcelona dels anys 60 que passava del blanc i negre al color, com ha dit avui Iñaki Gabilondo, amb el naixement d'una societat de consum, amb la implantació d'empreses industrials modernes com SEAT, l'expansió del 600, l'aparició d'electrodomèstics a les cases o el naixement de la publicitat.
Anys de contradiccions
"Uns anys plens de contradiccions –diu l'autor–, on tot aquest desenvolupament ha de conviure amb la censura i el franquisme", i on a Barcelona convivia una dreta hedonista i franquista que volia passar-s'ho bé, de festes i iots, però "sense voler que canviés el marc polític", recalca l'escriptor. En aquest sentit, Vila-Sanjuán creu que s'ha escrit molt sobre la 'gauche divine', l'esquerra burgesa catalana dels anys 60, però no sobre la 'droite divine', cosa que ell recupera en aquestes pàgines.
Escrita de forma àgil i directa, fruit de l'ofici de periodista, Vila-Sanjuán creu que una de les coses que també estan canviant com a conseqüència de la irrupció d'internet és la forma d'escriure. "Al segle XIX, els escriptors es recreaven en el mínim, en el detall d'una catifa en entrar en una habitació, per exemple, però amb l'aparició del cinema també es va canviar la forma d'escriptura. Es va fer molt més ràpida i àgil, i no passa res, només evolucionem", conclou l'autor.