“Per a mi seria molt estrany treure un disc i no fer cap concert a Mallorca”

Palma“Per a mi seria molt estrany treure un disc i no fer cap concert a Mallorca”. Ho diu el cantant portuguès Salvador Sobral, que sempre conta que va ser a l’illa on es va reconciliar amb la música. Hi vingué d’Erasmus a la UIB com a estudiant de Psicologia, una opció professional per la qual es va decantar quan, després de participar en el programa de televisió Ídolos de Portugal, l’any 2009, va sentir-se desencantat per la indústria musical i se’n va allunyar. A Mallorca va ser-hi l’any 2011, i tocava i cantava a diferents bars i espais. L’any 2017 guanyà Eurovisió amb la cançó ‘Amar pelos dois’ i va despertar un interès per la premsa desorbitat que va alimentar-se més quan Sobral va patir un moment de salut molt complicat i li van haver de trasplantar el cor. Ara, tots aquests daltabaixos i clarobscurs, però, queden lluny: Timbre, el seu quart àlbum d’estudi, és un disc “pels dies feliços”, ple de llum, alegria, agraïment. “Un disc per somriure”, reflexiona.

El portuguès presentarà el disc, publicat a les acaballes del 2023, dia 3 d’agost a Consolació, a Sant Joan, en el marc del festival La Lluna en Vers, de la Fundació Mallorca Literària. Pel títol del disc ja es pot intuir quin imaginari l’envolta; amb la primera cançó, titulada ‘Amor a capela’ i cantada, precisament, a cappella, es confirmen les sospites, i així ho explica el cantant: “El primer tema és una declaració d’intencions”. I, per si a algú n’hi quedava cap dubte, existeix la segona cançó del disc, ‘Porque canto’: Timbre és un homenatge a l’ofici de cantar i a la pròpia veu de Sobral, al color, la textura.

“Quan vivia a París i la gent em demanava què feia, jo deia que era músic; però amb aquest disc he fet les paus amb el fet que, abans de tot, som cantant. Faig música per poder cantar, faig entrevistes per poder cantar. Les pressions de la indústria, la televisió... Tot això lleva molta joia al projecte i als processos creatius. Però gràcies a això, puc cantar. I, ara, també som pare”. Sobral no menciona la paternitat a la lleugera. La seva manera de viure la música, i també l’èxit, ha canviat des de l’arribada de la sa filla. De fet, “si el disc té tanta llum”, diu, “és perquè la meva filla me l’ha duita”.

La paternitat

El portuguès afirma que la paternitat implica un canvi d’etapa i de posició envers la vida: “Volia reflexionar sobre això i sobre tot el color que ella m’ha brindat, que ha fet que la música que faig també sigui més acolorida. A més, l’objectiu era que ella, que és un bebè, pogués gaudir el disc, i jo tenia ganes que les cançons es poguessin ballar, que les tonades es poguessin cantar fort. Als concerts passa, que la gent canta i balla, i n’estic molt orgullós”, s’emociona Sobral. “La meva missió és cantar i, ara, ser pare”, diu.

L’oient habitual de Salvador Sobral ja sap que, en els seus discos, bé el poden sentir amb una cançó en portuguès, la seva llengua materna, o bé en anglès, francès i castellà. De fet, aquesta entrevista amb l’ARA Balears la fa íntegrament en català, i es declara un “enamorat de les llengües i els seus accents”. Una de les col·laboracions de Timbre és amb la francesa Barbara Pravi, que va participar a Eurovisió l’any 2021 amb la cançó ‘Voilà’; al disc de Sobral canten ‘Les eaux qui me gardent’.

La de la francesa no és l’única col·laboració del disc. També hi ha participat la seva germana, Luisa Sobral; la cantant mexicana Silvana Estrada, amb qui canta ‘De la mano de tu voz’, una oda a la veu de la cantant i amiga de Sobral Sílvia Pérez Cruz, “que sempre és una inspiració per a mi”, manifesta el portuguès. La cançó que tanca el disc, ‘Al llegar’, és amb l’uruguaià Jorge Drexler, un tema que van fer a mitges i des de la distància. A més, Sobral no pot contenir-se i explica que es van conèixer en un concert de Drexler al Palau de la Música en què l’uruguaià va demanar si algú del públic volia fer un solo i Sobral va alçar la mà, va pujar a l’escenari i va fer un solo de veu. “Allà ens vam conèixer, abans d’Eurovisió, i des de llavors hem mantingut el contacte, tot i que va ser després de guanyar el concurs que vam començar a parlar d’una cançó junts”. Sobral assegura estar entusiasmat amb el resultat. D’entre tots aquests temes, a més, n’hi ha un de molt especial per al cantant: ‘El regalo que me hiciste’, dedicat al seu donant de cor.

Cantar, compondre

Aquest és el segon disc que Salvador Sobral compon gairebé totalment. El primer fou BPM (2021) i, si bé en els altres àlbums d’estudi també s’hi poden trobar temes originals, és cert que sovint versionava cançons de tota mena de músiques. En aquest procés d’aprendre a compondre hi ha una peça clau: Leo Aldrey, “germà, amic, productor i coautor de moltes de les cançons”, en paraules de Sobral. Es van conèixer al Taller de Músics de Barcelona i des de llavors que no s’han separat. “Ell sempre m’ha animat a compondre, sense ell no seria aquí”, assegura.

No és menys important la banda que l’acompanya. El concert serà amb el format de septet, amb el contrabaixista André Rosinha, la flautista Magalí Sare, la saxofonista Eva Fernández, el bateria Joel Silva, la pianista Katerina L’Dokova i, “sorpresa per als mallorquins”, diu divertit Sobral, el guitarrista Sebastià Gris. “Serem dos que jugarem a casa”, riu el portuguès, que assegura estar content de tenir diferents músics als concerts: “Així cada vegada que tocam és gairebé com fer-ho per primer pic, ho trob molt estimulant, m’està agradant”, assegura; a la vegada que valora el fet de tenir moltes dones a l’escenari: “Crec que aporta un dinamisme i ambient diferent. Estic molt content amb tot”.

Sobre això de ser l’autor de les pròpies cançons, el portuguès matisa: “És cert que podem dir que aquest és el disc més personal que he fet fins ara, però la veritat és que jo no necessit que una cançó sigui meva per estar-hi connectat. Som cantant i no vull ser només cantautor. Al final del dia, el que m’agrada és cantar: m’és igual si és un tema propi, la cançó d’Eurovisió o el ‘Per molts anys’”. I que duri.