Cristina BanBan: "Picasso va ser un dels primers contactes que vaig tenir amb el món de l'art"

BarcelonaLa UPF ha presentat aquest dilluns el cartell inaugural del curs 2023-2024, que va encarregar a Cristina BanBan (Prat de Llobregat, 1987). Després de triomfar a Arco, de presentar una exposició individual a la seu de la galeria Perrotin a Tòquio durant els mesos de juliol i agost i tenir-ne una altra en cartell a la seu londinenca de la galeria Skarstedt, titulada La Matrona, l'artista pratenca establerta a Nova York recupera forces i ja pensa en l'exposició individual que farà precisament a Nova York l'any vinent i en altres projectes.

Tot i que ets més coneguda per la pintura, el cartell que has fet per a la UPF és un dibuix.

— Sobretot exposo les meves pintures, que són pintures a l'oli de gran format. Però el dibuix és una activitat pràcticament diària a l'estudi. Concebo les imatges primàriament a línia, em considero dibuixant abans que pintora. Per a la realització del cartell vaig voler utilitzar el dibuix com a eina perquè per a mi és un procés més directe i el resultat fins i tot més fresc i autèntic. El cartell del curs 2023-2024 de la UPF és la representació de la figura de la pensadora, fent referència al Pensador de Rodin, que alhora és un símbol de la creació.

Quin paper juga el dibuix en el teu procés creatiu?

— El dibuix és l'esquelet de les pintures. Faig servir fotografies de models com a base. Aleshores esbosso la composició fins que estic satisfeta i aquest dibuix el trasllado a la tela a gran escala a carbonet. El dibuix és una cosa gairebé meditativa per a mi, em relaxa i em concentro plenament en la línia. En canvi, l'aplicació de color a pintura és un procés més agressiu i intuïtiu.

La figura femenina és omnipresent: ¿treballes amb models al natural, o penses en unes dones concretes?

— Fotografio models que posen per a mi, sempre partint de posicions molt clàssiques com la figura dreta en contrapposto, asseguda o reposant. És cert que aquestes fotografies les utilitzo només com una referència; és curiós que encara que em baso en certes formes, moltes vegades aquestes models acaben assemblant-se a mi, sobretot als ulls i la cara. Passa de manera inconscient.

Actualment, et mous entre la figuració i l'abstracció. Com s'està desenvolupant aquest procés, quines troballes has fet?

— És part de la recerca o creixement com a artista a l'estudi. Quan sento que ja he après prou necessito seguir explorant i buscar altres maneres d'expressar-me. A finals del 2021 la meva pintura va anar canviant i va anar agafant una nova direcció cap a camps una mica més abstractes. He descobert que quan aprens a ser menys racional la pintura et sorprèn, i és en aquell moment en què em trobo, experimentant, però encara servint-me del cos femení com a punt de partida.

Et vas formar a Barcelona, però et vas traslladar a Londres i després a Nova York. Com vas decidir aquests trasllats, van ser molt meditats o més aviat instintius?

— Van ser decisions que vaig anar prenent d'una manera força intuïtiva però encertada. El primer salt com a immigrant al Regne Unit va respondre a una necessitat per créixer, aprendre l'idioma i fer alguna cosa pel meu futur; sentia que fos el que fos a què em dediqués, havia de fer aquest primer pas. La pintura no era una cosa que estigués a la meva ment al 100% en aquells moments, però el 2016 vaig començar a pintar. Tres anys després la meva carrera ja estava establerta en un punt en el qual vaig tornar a sentir que havia de mudar-me, aquesta vegada als Estats Units, per continuar creixent professionalment. Avui dia sento que el següent pas serà tenir un segon estudi a Europa.

Podria ser a Barcelona?

— Encara no sé on el tindré.

Com veus Barcelona des de Nova York?

— La sento com casa meva, com una abraçada cada vegada que arribo. Tota la meva família està a Barcelona. Per a mi és molt important venir tan sovint com puc per reconnectar amb ells.

Ets una de les artistes seleccionades a l'exposició del Museu Picasso de Màlaga L'eco de Picasso. Què és el que t'interessa més del seu llegat?

— Picasso va ser un dels primers contactes que vaig tenir amb el món de l'art, va ser una de les primeres exposicions que vaig veure de petita i va tenir un impacte en mi. Recordo visitar el Museu Picasso de Barcelona amb vuit o nou anys. El que em sembla més interessant de la seva obra és la versatilitat i complexitat de tots els seus estils i gèneres, i que durant dècades, mai va abaixar el llistó pel que fa a la qualitat i la innovació.

¿T'agradaria exposar més a l'Estat i, més concretament, a Barcelona?

— Sí, m'agradaria tenir una presència més sòlida institucionalment a Espanya. Seria interessant que els museus espanyols incloguessin més els artistes joves.