Serrat, Nino Bravo i Los Payasos de la Tele, en el primer Cançoner de la UE

BarcelonaDues cançons de Joan Manuel Serrat (la Saeta de Machado i Mediterráneo), una de Rosana (Si tú no estás), una popularitzada per Los Payasos de la Tele (Hola, don Pepito, del porto-riqueny Ramón Rivero), una altra popularitzada per Nino Bravo (Libre) i l'himne d'Astúries (Asturias, patria querida). Aquestes són les sis cançons que representen Espanya en el Cançoner de la Unió Europea, un projecte de l'ONG The European Union Songbook Association que s'ha publicat aquest dimarts i que es pot consultar a l'aplicació EU Songbook. El cançoner inclou sis cançons de cadascun dels 27 estats membres de la Unió Europea (UE), a més de l'himne europeu (el Cant de joia de Schiller que Beethoven va adaptar a la Novena simfonia) i un tema britànic (Should old acquaintance be forgot, de l'escocès Robert Burns).

Cada estat ha triat sis cançons, una per cadascun dels sis àmbits temàtics: tradicionals, infantils, d'amor, espirituals, sobre la natura i sobre la llibertat i la pau. En el procés de selecció hi han participat un centenar d'institucions musicals, 400 mitjans de comunicació i més de 87.000 persones de la UE. En el cas espanyol, el 2019 van fer una primera tria el departament d'art i musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, el departament de música de la Universitat de Granada, l'Escola Superior de Cant de Madrid i el Reial Conservatori de Música de Madrid; finalment, una votació pública en què van participar 6.536 persones va triar les sis cançons: Si tú no estás (cançó d'amor) Mediterráneo (natura), La saeta (espiritual), Libre (llibertat i pau), Asturias, patria querida (tradicional) i Hola, don Pepito (infantil). És a dir, sis cançons en castellà, perquè de l'himne asturià n'han triat la versió en castellà, no la versió en asturià. Altres estats sí que han tingut més cura amb les diferents llengües oficials, com Bèlgica, que n'inclou tres en francès i tres en flamenc; o Irlanda, que n'ha seleccionat una en irlandès.

Aquest cançoner de la UE és prou heterogeni, perquè inclou peces del segle XVIII, com la cançó de bressol Der Mond ist aufgegangen, de Johann Abraham Peter Schulz i Matthias Claudius (triada per Alemanya), i d'altres del XXI com Amar pelos dois, de Luisa Sobral, amb la qual el seu germà Salvador va guanyar el Festival d'Eurovisió el 2017 representant Portugal. Entre les 164 cançons n'hi ha de Sibelius (l'himne finlandès), el belga Jacques Brel (Ne me quitte pas, Bruxelles i Mijn vlakke land, la versió en flamenc de Le plat pays), l'italià Fabrizio de André (Il testamento de Tito), la francesa Édith Piaf (Hymne à l'amour), l'hongarès János Bródy (l'adaptació del poema Kertész leszek de József Attila)...

En la selecció austríaca no hi falta la nadala per excel·lència (Stille Nacht; Santa Nit), i en l'alemanya destaquen grans poetes com Goethe, un poema del qual, Heidenröslein, Heinrich Werner va convertir en la cançó Sah ein Knab' ein Röslein stehn el 1829 (abans, el 1815, Franz Schubert el va adaptar a lied). França també ha triat joies del segle XIX, com l'Ave Maria de Gounod, i Itàlia reivindica la cançó napolitana O sole mio (1898), de Giovanni Capurro i Eduardo di Capua, que va immortalitzar Enrico Caruso. En el cas italià cal destacar la tria de Bella ciao en la categoria de llibertat i pau; és a dir, valorant el seu significat reivindicatiu i antifeixista; en el francès, la de Le chant des partisans; i en el portuguès, la de Grândola, Vila Morena, cançons lligades a moviments de resistència i alliberament. En aquest mateix sentit és interessant que Alemanya hagi escollit Von guten Mächten wunderbar geborgen, una adaptació d'un poema que Dietrich Bonhoeffer va escriure en una presó de la Gestapo el desembre de 1944, uns mesos abans de ser executat pel règim nazi al camp de concentració de Flossenbürg.