Set artistes a ‘És/cultura’, la nova proposta de 6a

PalmaLa galeria 6a és aquests dies un espai silenciós, del tot allunyat dels espectacles i, a vegades, dels focs d’artifici als quals sovint es lliura l’art. En el darrer projecte expositiu, que es va inaugurar dijous i es podrà visitar fins a principi del mes de maig, la galeria del carrer de la Puresa de Palma ha fet una aposta per sintetitzar i dur gairebé fins a la mínima expressió el llenguatge de l’escultura i confrontar-lo amb, també només aparentment, senzilles edicions d’obra gràfica. Les discretes mides de les peces, no cal dir-ho, no treuen pes ni volum al seu interès.

És/cultura, el títol de l’exposició triat per la galeria en un joc de doble intenció, reuneix peces escultòriques i obra gràfica de set artistes: Joan Cortès, Pep Guerrero, Victoria Maldonado, Pablo L. Martínez, Simon Oud, Carles Valverde i Tomeu Ventayol. És/cultura no només és una reivindicació del llenguatge escultòric, sinó també de “la qualitat i l’excel·lència”, segons la responsable de l’espai artístic, Bel Font. “Quan duim més de 35 anys de trajectòria, esdevé molt important per a nosaltres generar projectes que sumin, que a més de les obres que s’hi reuneixen, aportin contingut i elements per a la reflexió envers l’art i els llenguatges artístics. Ara mateix, pensam que és necessari sumar qualitat i excel·lència. I això vol dir generar cultura. No cal fer gaire renou, ni cap espectacle”, assegura Bel Font.

Singularitats

Així, en la selecció de peces que conformen És/cultura, domina el format petit o mitjà, els colors discrets (amb algunes excepcions), les formes abstractes, que a vegades tendeixen a la geometria i d’altres a l’organicitat, la convivència en harmonia de materials diferents o fins i tot dissidents, així com una manera d’entendre l’escultura que sorgeix de la paret o en necessita el suport.

Al marge dels punts de confluència entre els artistes reunits en aquesta mostra, s’imposa la singularitat de cadascun. Mentre Pep Guerrero treballa unes peces de pintor, deixant sobre objectes diversos l’empremta del collage de paisatges i figures que és habitual en el conjunt de la seva obra, color i un cert miniaturisme, l’artista malaguenya Victoria Maldonado teixeix la porcellana esmaltada des de la indefinició d’unes formes sense forma, que es converteixen en color i volum en desenvolupament.

Dins un llenguatge escultòric més constructiu, Carles Valverde confronta línies i plans, atorgant una importància especial al significat dels buits. D’aquest artista català resident a Suïssa s’ha de destacar també la subtilitat dels seus gravats, petitíssimes peces en contant vibració. Remarcable és el treball escultòric de Tomeu Ventayol, qui domina els recursos de la sintetització expressiva, pocs gestos i essencials. També són destacables els petits volums geomètrics en subtils combinacions de zinc i llautó de l’holandès Simon Oud, i els relleus orgànics en fusta i acer de Pablo L. Martínez. D’altra banda, Joan Cortès treballa la sensualitat de les formes i demostra com escurça la distància entre el blanc i el negre. Els qui coneixen l’obra de Cortès poden constatar que treballa amb idèntica delicadesa una peça gran que unes grans peces.