'Sextories': històries de sexe inclusives i alegres
Aquesta revista independent va néixer fa una dècada amb la intenció d'incloure en la ficció eròtica tots els gustos exclosos del 'mainstream'
PalmaAmb qui parles sobre què t’agrada fer al llit? Quantes vegades has tingut vergonya de dir que hi ha pràctiques sexuals que t’agradaria provar? Sents que les teves històries sexoafectives no estan representades en la ficció popular? No tenir un espai per parlar obertament de sexualitat –sense vergonya, sense prejudicis, sense por– va empènyer l’aparició de Sextories, un projecte que va començar com a fanzín, després com a revista i que, avui en dia, ja és una experiència. Els autors del primer fanzín, de l’any 2012, varen ser Rocío Vidal Rainvart, Chemi Baralust i Antonio Guardiola; d’aleshores ençà, l’equip i els col·laboradors de la revista no han fet més que créixer. Una dècada després, l’univers de Sextories té el seu propi festival –So Horny, festival d’art i cultura eròtica, LGTBIQ i kink que es fa a Barcelona– i la revista és bianual –surt en paper i en digital–. El número actual es presentarà el divendres 21 d’octubre al Casal Solleric de Palma en el marc del festival Còmic Nostrum. Hi assistiran els il·lustradors i dibuixants Toni Batres, Rocío Rainvart i Marta Masana.
“El que volíem des d’un principi era parlar directament des del nostre punt de vista, tal com ens concebem a nosaltres i la nostra sexualitat”, explica Batres que, juntament amb Rocío Vidal, és un dels fundadors de Sextories. “Volíem entendre per què ens sentim atrets per tanta gent, per què de vegades tenim poca libido, per què ens interessen certes pràctiques més brutes... Tot això continua sent molt tabú, i Sextories neix de la necessitat de crear un espai segur per tractar-ho”.
Rainvart corrobora aquesta necessitat de parlar sobre sexe de manera “personal i diversa”. Conta, a més, que el que s’ha conegut fins ara com a còmic eròtic o per a adults està pensat per a un perfil de públic que “generalment són homes heterosexuals amb cossos normatius”. Des de Sextories volien posar fi a això, dilatar el panorama: “Per nosaltres, el sexe és un mitjà per explicar històries des dels marges de la corporalitat, la diversitat relacional i de gènere”.
100 pàgines de gaudi
La revista Sextories no pretén ser educativa, cosa que no vol dir que algunes històries que s’hi publiquin no ho siguin. L’essència, però, té més a veure amb la reivindicació i la celebració: “Hi ha autors que hi participen que s’ho agafen com una reivindicació de la diversitat sexual; d’altres, com una celebració de la sexualitat, l’erotisme i el plaer”, comenta Rainvart. A més, des de la publicació expliquen que hi ha una part del públic que s’ha sentit molt visibilitzat: “Ens escriuen dient que s’han sentit part d’una cosa a què sentien que no se’ls deixava entrar”, manifesta l’artista de còmic.
Una desena d’històries independents componen cada número, que inclou artistes de diferents estils de dibuix. Al final, les edicions acumulen un centenar de pàgines, plenes de relats que encendran els lectors, els incomodaran, però, sobretot, els faran gaudir amb situacions que no s’havien imaginat mai –o sí, però sempre en secret.
La dibuixant mallorquina Marta Masana va conèixer l’edició de Sextories l’any 2016 durant un Saló del Còmic a Barcelona. Tot d’una hi va haver bones sensacions i va entrar a formar part de l’equip de la revista. “Tradicionalment, el còmic i la literatura eròtica s’han fet des d’un punt de vista molt masculí i amb la dona molt sexualitzada. No es pot negar que tinguessin èxit, però sí que estava tot molt centrat en el plaer masculí. La idea és que, amb Sextories, es vegi la sexualitat i l’erotisme des de molts punts de vista diferents; allò important és que cada artista representi el que vol, sempre des del respecte”.
Segons Rainvart, la particular narrativa que té el còmic permet als autors “experimentar”, explicar coses a través de la ficció que “en altres formats no podríem explorar de la mateixa manera”. Mai la ficció s’havia acostat tant a la realitat.