“S’ha de construir un relat plural del conflicte basc”

Palma“El meu humil objectiu és tractar de fer entendre a aquelles persones allunyades de la realitat basca o que tinguin un rebuig visceral envers ETA que la violència genera un patiment múltiple a totes les parts implicades. Crec que s’ha de construir un relat plural del conflicte basc des de tots els angles”, explica el periodista Ander Zurimendi (Àlaba, 1985) quan es refereix al que persegueix amb la publicació de Recoja sus cosas (Pol·len edicions).

En menys d’una setmana, la campanya de micromecenatge que ha engegat per aconseguir els recursos necessaris per a l’edició del llibre ja ha superat la xifra de 1.100 euros que demanava per poder tirar endavant un projecte que el mateix autor defineix com a periodisme literari. “És un relat construït amb la matèria primera de la informació recopilada durant les entrevistes amb els exmembres d’ETA però tractada amb eines literàries”, apunta el periodista. A partir d’escenes contrastades i amb el compromís d’evitar els noms reals dels entrevistats, Zurimendi crea un “personatge literari” per tal d’abordar el xoc que pateixen aquestes persones quan trepitgen el carrer per primera vegada després de passar 30 anys entre les reixes.

“Partesc de dos moments: el de l’entrada a la presó d’un jove de vint-i-pocs anys i el de la sortida, quan de la porta del centre penitenciari surt una persona que ha superat els 50 anys, que troba una realitat completament desconeguda i una manca d’aptituds socials per relacionar-s’hi”, assenyala.

“Una de les reflexions més dures és la relativa a la família i a l’educació dels fills. ‘Quina legitimitat puc tenir com a pare si som un desconegut per a la meva filla?’, o el canvi urbanístic que ha patit el seu Bilbao natal, que deixaren sent una ciutat negra i contaminada per la indústria i han trobat reconvertida en un aparador turístic. Estan molt sorpresos per l’auge del neoliberalisme i de l’individualisme que s’ha instal·lat a la societat basca”, hi afegeix Zurimendi.

Reinserció?

El sistema penitenciari espanyol té com a finalitat la reinserció social de les persones preses, una afirmació que es contradiu amb les experiències que han contat al periodista basc.

“Per les experiències que expliquen, aquest objectiu no es compleix. Els presos d’ETA, a diferència dels presos comuns, no tenien les mateixes oportunitats de fer esport, anar a la biblioteca o simplement estudiar a distància, una opció prohibida pel govern espanyol. A més, aquells presos comuns que s’hi relacionaven en patien les conseqüències i eren castigats”, recorda. En aquest sentit, Zurimendi assenyala que les entrevistes, les quals va realitzar a un bar del centre antic de Bilbao, es van dur a terme després de la derogació de la doctrina Parot -els presos d’ETA havien de complir la condemna íntegrament tot i haver obtingut beneficis penitenciaris reconeguts a la legislació espanyola-. Una legislació que, després de l’entrada en vigor de la llei mordassa i de les sentències de presó per fer acudits sobre Carrero Blanco, ha fet que l’autor hagi anat amb peus de plom per evitar que se l’acusi d’enaltiment del terrorisme. Així, una part important dels recursos recollits es destinaran a la revisió legal del text per evitar-ho.

El pròleg és obra de l’expres i polític basc Arnaldo Otegi i, l’epíleg, l’ha escrit Alfonso Fernández Alfon, activista actualment empresonat a Navalcarnero. “M’agradaria arribar a l’alteritat, que totes les parts assumeixin que la violència només genera patiment”, destaca.