El Shakespeare més perfomàtic al Teatre Lliure

BarcelonaBilly’s Violence i Billy’s Joy

Les obres de Shakespeare donen molt de joc. I sens dubte són un reclam universal per les creacions que es fan i desfan a partir o sobre aquelles. De la mirada de Victor Afung Lauwers, fill de Jan Lauwers, fundador i director de la Needcompany, sobre les tragèdies del gran bard aixoplugades sobre el col·loquial Billy’s violence ja en vam parlar arran de la presentació al Teatre Nacional de Catalunya el juliol del 2021 i dintre del Festival Grec. Lauwers i companyia han tornat ara al Grec amb un programa doble que suma a aquella experiència performàtica una encara més performàtica sobre les comèdies de l'escriptor anglès, Billy’s joy. O, més ben dit, sobre espurnes de les seves obres.

Ja dèiem fa tres anys que poc o molt quedava de la paraula de Shakespeare i de la seva poesia en la proposta de la Needcompany, ja que la intenció era mostrar la violència que niava en totes les tragèdies amb un seguit d’escenes que només conservaven de l’original les accions violentes. La proposta era entretinguda, i segueix sent-ho, tot i que la violència del títol es fa més notòria, i és més real, en les exigències del director sobre els intèrprets que no pas en "l’argument" de cada una de les deu escenes, per més que "Otel·lo arrossegui Desdèmona pels cabells o que Pòrcia es talli les venes", que vam escriure aleshores. I és que és en la incansable i exigent feina dels quatre actors (Nao Albet, Gonzalo Cunill, Juan Navarro i el músic i compositor de l’espectacle Maarten Seghers) i quatre actrius (Grace Ellen Barkey, Martha Gardner, Romy Louise Lauwers i Meron Verbelen) on rau el millor de la funció. Intèrprets entregats al joc teatral com si estiguessin improvisant quan tot està força fixat.

Tres quarts del mateix cal dir del Billy’s joy. Sota una estructura clàssica de cinc actes a partir del Somni d’una nit d’estiu, la performance ho envaeix tot mentre desapareix qualsevol argument. Hi ha molta dansa, hi ha cançons, hi ha cuina en directe en un esdeveniment presidit pel bruixot Oberon. Però de les comèdies hi ha poc més que el títol. Tant se val. Hi ha una energia poderosa. Hi ha humor i entrega i al final si a Billy’s violence hi havia un bany de sang de factura Fura dels Baus, a Billy’s joy hi ha una dutxa comunitària de tots despullats d’aires molt dels anys 60. Visca l’alegria. (Grans aplaudiments.)