L'amor shakesperià de 'West Side story' irromp al Tívoli

BarcelonaDes de la seva estrena el 1957 a Broadway, West Side story s’ha representant ininterrompudament arreu del món. Tot i això, l’última vegada que es va poder veure el musical de Leonard Bernstein i Stephen Sondheim a Barcelona va ser el 1997, en la versió que va fer-ne Ricard Reguant per al Teatre Tívoli. Ara, una nova producció a càrrec de Som Produce arriba a la capital catalana després d’haver fet temporada al Teatro Calderón de Madrid. Es tracta d’un espectacle de grans dimensions –tot el material i l’escenografia viatgen en sis tràilers– amb un equip artístic format per més de 60 persones i una orquestra d’una quinzena de músics en directe. Del 20 de desembre al 16 de febrer, West Side story farà parada al Teatre Tívoli amb Javier Ariano i Talía del Val als papers dels protagonistes, Tony i María.

“Vam estrenar l’any passat, coincidint amb el centenari del naixement de Bernstein. Era el moment ideal per rescatar aquesta història i tornar a donar veu als seus personatges”, explica Ariano, per a qui ha suposat “tot un repte” el fet d’interpretar “un text i unes cançons icònics que han marcat més d’una generació”. La posada en escena del musical, dirigida per Federico Barrios, recupera la versió original de l’obra de Broadway i les coreografies de Jerome Robbins. Així, el muntatge que es veurà a Barcelona canvia d’ordre algunes escenes respecte a la pel·lícula, pensada per mantenir el ritme cinematogràfic. “El més intel·ligent és fer-la tal com es va escriure per respectar els estats pels quals volem que passi el públic”, defensa Ariano, i Talía del Val afegeix que “en un escenari és important tenir una part de drama que contrasti amb una altra que relaxi més” i que “val la pena respectar aquests codis”. El públic que conegui bé la versió cinematogràfica descobrirà també alguna altra modificació, com per exemple que al número d’America qui s’enfronta no són homes contra dones sinó les mateixes dones del clan Shark entre elles. “Unes volen tornar a Puerto Rico i les altres volen quedar-se a Amèrica –apunta Ariano–. La cançó simbolitza la lluita de les dones per trencar amb les seves arrels i empoderar-se”.

Més enllà d’aquestes petites modificacions, el West Side story del Tívoli manté immutable la història d’amor impossible entre el Tony i la María, dos joves de l’oest de Manhattan que pertanyen a clans diferents. “La base fonamental del musical és la història de Romeu i Julieta. Per conèixer i preparar-nos els personatges, hem estudiat l’obra de Shakespeare en profunditat”, subratlla Ariano. Tot i això, els dos intèrprets admeten que la pel·lícula del 1961 és un referent inevitable i del qual tampoc han volgut fugir. “Té una identitat i una sensibilitat pròpia, és impossible que no hagi quedat dins nostre”, afirma Del Val. Per construir la seva María, l’actriu ha procurat no allunyar-se “del que no sigui veritat” i, sobretot, intentar entendre el personatge. “He treballat per comprendre com és capaç de perdonar que matin el seu germà i com acaba assumint que ell era una persona violenta –afirma Del Val–. He buscat entendre la María en si i no fixar-me en el producte d’un personatge ja construït”.

El musical al segle XXI

Mentre al Tívoli es representa West Side story aquest hivern, al Broadway Theatre de Nova York tindran lloc les funcions del mateix musical, però dirigit per Ivo van Hove. El director belga ha portat als Estats Units una versió experimental de l’obra que ha generat controvèrsia per la seva decisió de suprimir la cançó I feel pretty al·legant que volia fer un West Side story “del segle XXI”, una justificació que alguns comentaristes han entès com una adaptació del text a l’era del Me Too. Sobre aquesta qüestió, Del Val no creu que la peça sigui masclista i considera que “tot depèn de com defensis la cançó a l’escenari i de com l’enfoqui el director”. L’actriu subratlla que el viatge que experimenta el personatge de la María, que comença l’espectacle obligada a casar-se amb un home imposat i que acaba lluitant per estar amb el Tony malgrat l’oposició de la seva família, és la història "d'una dona que aprèn a ser forta i a prendre les seves pròpies decisions".