Una Sibil·la futurista i evolucionada, protagonista de la nova proposta de la companyia Baal

Palma“Volem connectar amb el nostre entorn, més enllà de les persones, i a través d’aquesta connexió intentar millorar el món, contribuir a anar més enllà d’aquest moment de col·lapse que vivim”. Així resumeix la ballarina Catalina Carrasco la nova proposta de la companyia Baal, un projecte en forma de tríptic directament vinculat al treball de la biòloga i filòsofa Donna Haraway, autora del Manifest dels cyborgs. “De fet, el nom del projecte és KIN, que és com ella es refereix a aquest vincle que existeix entre tots, però no només entre els humans, sinó també amb els companys de vida que són les altres espècies i la resta d’éssers vius. Aquest lligam és el punt de partida de tot”, assegura Carrasco. 

Aquest dijous estrenaran la primera part del tríptic, un espectacle en què han decidit ajuntar dos conceptes que poden semblar antagònics, però que la ballarina assegura que estan connectats: la Sibil·la i els cyborgs. “Hem de pensar en els cyborgs com els entén Haraway, que és com una màquina humanoanimal que està molt més connectada que els éssers humans amb el seu entorn i amb el seu context, és una espècie d’ésser evolucionat”, relata Carrasco, “i d’alguna manera amb aquesta unió el que plantejam és que per sortir d’aquesta foscor en què ens trobam, aquesta que anticipa la Sibil·la a través de la història, és necessari una transformació real dels humans. Hi ha d’haver un canvi, sigui cap a les màquines o cap a altres espècies, que ens permeti evolucionar”, afegeix. 

Explicar tot això a través de la dansa, és clar, no és només oportú sinó fins i tot, segons els creadors de Cybil·la, orgànic. “La ciència-ficció ens interessa molt, però és que la ciència obre camps i possibilitats, per ella mateixa, a la reestructuració de la piràmide de poder que fins ara ha situat els humans a la part de dalt. I la proposta és capgirar-ho a través de la dansa i el moviment, i fer-ho mitjançant l’empatia. És fàcil ser empàtics amb una altra persona, ho feim sense ni tan sols adonar-nos-en, però el que proposam és l’empatia amb tot allò que forma part del món, fins i tot amb una planta, amb un àtom. Hem de cercar noves formes de viure i d’existir”, assenyala. 

Si bé sobre l’escenari de Cybil·la l’únic “cos viu” és de la mateixa Catalina Carrasco, la ballarina assegura que hi ha diverses tecnologies que l’acompanyen, a més de tota una sèrie d’elements com l’espai sonor dissenyat per Jaume Manresa, el concepte plàstic d’Isabel Castro i la il·luminació de Gaspar Morey. Una vegada estrenada aquesta primera part del tríptic, que es podrà veure per primera vegada aquest dijous, 19 de desembre, al Teatre de Manacor, a l’horitzó s’hi troba Eutopia, una peça de videodansa que ja ha estat produïda i que es podrà veure a partir del pròxim mes de gener, i una instal·lació a espais no convencionals i dedicada al “públic vegetal” que tindrà lloc a finals de 2025. “A més del públic que ja coneixem, que són les persones, s’acosta l’hora d’explorar també tot el públic que conformen les plantes, els arbres…”, avança amb cert misteri la ballarina Catalina Carrasco poc abans de ficar-se dins la pell de Cybil·la.