Sidonie: "Vam estar a punt de convertir-nos en una paròdia"

Barcelona“Hem canviat el Bar Vinilo pel gimnàs”, diu Jesús Senra, baixista del trio Sidonie, que completen Marc Ros (veu i guitarra) i Axel Pi (bateria). Mantenir-se en forma els ha ajudat a poder celebrar vint anys de trajectòria. Però ara toca descansar. El recopilatori Lo más maravilloso (Sony) i un concert avui a la plaça Catalunya (20 h) de Barcelona tanquen dos anys i mig de gira del trio barceloní. “Han sigut dues gires seguides: la del disc El peor grupo del mundo [2016] i la de celebració dels vint anys del grup -precisa Senra-. És tot un èxit que una banda aguanti vint anys. Ara ens prenem una temporada de descans. Sempre hem volgut poder dir el que va dir Paul McCartney després del Sgt. Pepper’s : ara que el disc surti de gira, que nosaltres ens quedarem a casa”.

El disc que surt de gira és un recopilatori antològic que inclou dues novetats: l’estrena d’una cançó, Maravilloso, i una nova versió de Fascinado, ara titulada Fascinados perquè el plural inclou la col·laboració de 28 artistes: de Joan Manuel Serrat a Albert Pla, de Loquillo a Santi Balmes, de Zahara a Dorian... Maravilloso és probablement la cançó més crítica de Sidonie, una crida contra l’especulació turística i l’expulsió de veïns d’alguns barris de Barcelona. “Parlem de gent que han fet fora del Poblenou, que és el barri on visc. Els fan fora perquè els apugen els lloguers, els preus estan pels núvols i no fan altra cosa que aixecar hotels, hotels i més hotels”, diu Marc Ros.

Maravilloso té també un videoclip filmat a la Casa Vicens i a les piscines Picornell: Gaudí i la Barcelona olímpica lligades pel pop. “També volíem fer un homenatge a Barcelona, i la vista des de les Picornell és magnífica. Ens anava bé no centrar el vídeo només en una queixa”, explica Axel Pi. La cançó, tot i el to d’enuig de la lletra, s’enlaira amb acords alegres i ritmes per ballar. “Això és molt Sidonie. El nostre primer single, Feelin’ down, també es podia ballar. De fet, no podem fer una cançó que no es pugui ballar o cantar, encara que tingui un missatge depressiu, de queixa o reivindicatiu”, diu Ros. “Això defineix molt el grup, i també el poder que tenen una cançó i una melodia per comunicar una queixa. Molt més que un gest violent”, afegeix Pi, que recorda que fa tres anys ja van adoptar aquesta actitud per dedicar una cançó al mal tracte que rebien els passatgers d’un vol de Ryanair.

La cançó que els va salvar

Pel que fa a Fascinados, la idea inicial era incloure-la al recopilatori. No podia ser d’una altra manera perquè és una cançó “molt important” en la història de Sidonie. “Si no fos per aquesta cançó, no existiríem com a grup -explica Ros-. Va arribar en un moment molt delicat i va funcionar molt bé, tot i que no era fàcil”. Fascinado donava títol al primer disc en castellà de Sidonie, publicat el 2005. Era un salt al buit que els va sortir bé, com a Love of Lesbian, que aquell mateix any també van canviar l’anglès pel castellà. Ara bé, convertir Fascinado en un tema coral no acabava de convèncer Ros. “La idea va ser de l’Axel. A mi em feia mandreta perquè no som gaire de col·laboracions. Ara penso que és una de les millors coses que hem fet”, admet Ros.

Vint anys de trajectòria conviden a reflexionar. Axel Pi valora que el grup hagi sigut capaç de fer “canvis estratègics”: “Podíem haver arribat a ser víctimes de les performances delirants, surrealistes i amb grans dosis d’erotisme, abusar-ne i acabar sent una caricatura”. Se n’han sortit sense deixar de fer concerts dinàmics, de la mateixa manera que van deslliurar-se d’alguns clixés del rock sense oblidar que es deuen al públic. “Volíem viure i esprémer el tòpic de sexe, drogues i rock’n’roll”, diu Pi. “Però quan et lleves amb una ressaca de cocaïna de la hòstia, i quan en realitat segueixes sent pobre perquè no ets Keith Richards, has de plantejar-te les coses”, afegeix Ros, que en cap cas criminalitza el rock: “El rock era allà i vam estar a punt de convertir-nos en una paròdia. Però encara que no haguéssim tingut un grup, hauríem passat per aquí perquè som gent aventurera i apassionada, i també perquè teníem molts complexos, i l’alcohol i les drogues crèiem que ens servien per superar-los”.