El silenci de les mares davant dels abusos dels seus marits a menors

En les obres que han sorgit a França sobre casos reals d'abusos a menors en entorns benestants i/o intel·lectuals, com El consentiment de Vanessa Springora, La familia grande de Camille Kouchner o la desoladora (també pels noms que hi surten, ai, Juan Goytisolo i Monique Lange) Little girl blue de Mona Achache, hi coincideix una figura recurrent que causa més desconcert i dolor que el mateix depredador: la de la mare que calla davant de l'escenari de violència. La nova pel·lícula de Joachim Lafosse se centra en aquest silenci maternal, en aquest cas el que manté l'esposa d'un advocat de prestigi respecte als actes criminals no explicitats que va cometre el seu marit en el passat, i que ressonen en el present dels seus fills.

Expert en drames psicològics d'alta volada com Després de nosaltres o Un amor intranquil, Joachim Lafosse vol aixecar aquí un film sobre com afecten els silencis sobre l'abús. Però l'estructura que planteja, basada també en els fora de camp, el distanciament emocional i el que no es diu, genera més confusió que no pas complexitat dramàtica. La pel·lícula se sosté sobretot en la interpretació de la sempre magnífica Emmanuelle Devos, que aconsegueix atorgar solidesa a l'evolució d'un personatge no del tot ben perfilat. Sobre la pel·lícula de Lafosse pesa des del passat mes de juny un altre desajust, el que genera saber que el director va ser denunciat per nombroses col·laboradores justament pel seu comportament tòxic en els rodatges.