Els silencis de la retirada republicana, retratats per Antoni Campañà

Al principi del 1939, amb la derrota republicana, més de 470.000 persones van marxar a l’exili, i moltes van optar per creuar la frontera per Portbou. Uns quants fotògrafs van immortalitzar les riuades de famílies que, carregades de maletes i penúries, fugien del règim franquista. Però ben pocs van retratar el rastre que van deixar al seu pas. I aquest precisament va ser l’objectiu d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906 - Sant Cugat, 1989), que el març del 1939 va fotografiar les petjades de la fugida: cotxes abandonats, trens cremats, armament i soldats franquistes somrient després de la conquesta. Una cinquantena d’imatges amagades durant dècades en una caixa del seu arxiu personal s’exposen per primera vegada a la mostra Antoni Campañà. L’endemà de la Retirada: Portbou, 1939, que es podrà visitar fins al 26 de setembre al Museu Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (MUME).

“Molta gent creu que les fotografies surten de les capses vermelles, però no és ben bé així”, puntualitza el seu net, Toni Monné, fent referència als milers d’imatges que la família va trobar el 2018 en dues capses vermelles que Campañà va amagar durant més de setanta anys al garatge de la casa de Sant Cugat. “Aquestes eren al seu arxiu personal, en una caixa, barrejades amb fotos de Tossa de Mar dels anys 40”, continua Monné, que ressalta sobretot el que no veus a les imatges que s’exposen al MUME: “T’ensenyen coses que no hi són: hi ha un tren cremat o cotxes estimbats i, en canvi, tu estàs veient allà persones que pateixen i que s'han d'exiliar”. 

Des d'anarquistes fins a soldats franquistes

“És un fotògraf que va fotografiar tots els registres ideològics de la Guerra Civil”, recorda l’historiador i comissari de l’exposició, Arnau Gonzàlez, que repassa les diferents fites històriques que va immortalitzar amb la càmera: “Crea una de les icones propagandístiques de la CNT-FAI més destacades, fa fotos incòmodes de la Guerra Civil, retrata la desfilada de les tropes franquistes per Barcelona el 1939 i fotografia la conquesta de la frontera amb la Catalunya del Nord per part de les tropes franquistes”. I és que Campañà, segons Gonzàlez, no va ser un fotògraf d’una causa específica, “sinó que intenta registrar tot allò que passa al voltant seu”. Una mirada prou allunyada dels dos bàndols que li va permetre enrolar-se com a xofer a l’exèrcit de l’aire republicà i acabar retratant els soldats del règim franquista que acabaven d'envair les casernes frontereres de Portbou, dues imatges contraposades que són el principi i el final de la mostra que es pot visitar al MUME. 

La mostra comença amb els retrats que va fer dels seus companys pilots. Tot seguit s’endinsa per les restes dels aldarulls, incidents i combats que s’intueixen que van passar: un ferrocarril abandonat, vagons calcinats per l’explosió de la munició republicana –que preferien destruir abans de deixar-la a l’enemic– i desenes de cotxes desballestats, accidentats i abandonats enmig de camins o de la platja.

“No s’hi veu la mort, ni els cadàvers, ni el pas massiu de persones cap a territori francès, sinó s’intueix. I això és fins i tot més dramàtic, més incòmode”, subratlla el comissari. Creu que Campañà va retratar també, amb aquestes imatges, el que podia haver sigut la seva vida paral·lela: quan les tropes franquistes es van acostar a Barcelona, el fotògraf va estar a punt d’exiliar-se però, de camí a la frontera, va fer marxa enrere. I quan va tornar a la capital, gràcies a l’ajuda d’un amic franquista, va aconseguir un permís per continuar exercint de fotògraf. Això li va permetre, entre altres coses, resseguir els passos de la fugida republicana cap a la frontera.

"Res de fotografia social"

De totes les fotografies que va fer per Portbou, només en va publicar unes quatre o cinc, i la resta les va amagar. I, com passa en moltes famílies, no va parlar mai a casa de tot el que havia viscut durant aquell temps. “Fa molts anys, per a una exposició, la comissària Marta Gili li va preguntar per les fotos de la Guerra Civil i ell li va dir: 'No, això no ho vull ensenyar'. Ella hi va insistir, però ho va tallar en sec: 'He dit que no i ja està'”, recorda el seu net. Quan es va acabar la guerra, Campañà es va dedicar a fer fotografies de postals –algunes es poden veure a l’exposició– i a retratar esdeveniments esportius. Segons Monné, va triar aquest camí perquè deia que "no volia tornar a fotografiar mai més la misèria”: “Res de fotografia social, només esports i postals”, solia afirmar i recomanar als fills que volien seguir els seus passos.

I ara, dècades després, s’han pogut recuperar aquelles velles imatges que ell va retratar (i que va voler oblidar), i que mostren molt més del que es veu a simple vista: “Pots sentir el silenci de les fotografies”, assegura el comissari. La mostra del MUME és complementària a la gran exposició que hi ha al MNAC, els fotollibres La capsa vermella i L'endemà de la retirada (Comanegra) i el documental que s'emetrà a TV3.