Sílvia Abril i Lluís Villanueva s'enamoren apassionadament al Poliorama

BarcelonaMolt probablement, si la dona del director i dramaturg Paco Mir no hagués descobert la novel·la Esperant Mister Bojangles (Salamandra, 2017) del francès Olivier Bourdeaut, a Mir no li hauria passat pel cap traslladar-la a l'escenari. "A ella li va agradar tant, i va insistir i insistir, que en unes setmanes ja l'havíem llegit tots els que compartíem aquelles vacances", recorda el dramaturg. Entre uns i altres van convèncer-lo de convertir aquella història breu en un espectacle, Mir es va animar i va convèncer els actors Sílvia Abril i Lluís Villanueva d'encarnar-la. A Abril, especialment, el text la va fascinar. "El vaig llegir en un viatge de tren entre Barcelona i Madrid. No podia parar de riure, tot i que també em va caure alguna llàgrima", assenyala l'actriu.

Esperant Mr. Bojangles, que es representa del 2 de febrer al 24 de març al Teatre Poliorama, és una tragicomèdia que parteix de l'adaptació escènica de Victoire Berger-Perrin i que relata la història d'amor d'una parella esbojarrada. "És un amor fora del comú i, com que tenen una bona situació econòmica, viuen com els hi passa pels nassos", explica Mir. De tant d'amor neix una filla, interpretada per Lua Amat, que és qui exerceix de narradora del muntatge i a través de la qual el públic coneix la relació entre els dos protagonistes. "Ella fa un viatge emocional a través de la seva vida i nosaltres fem realitat allò que va relatant. Ens enamorem i juguem, els actors som especialistes en això", assenyala Abril.

L'impacte de la malaltia mental

El lligam entre la parella està marcat per la passió, però també per la malaltia mental, un element que arrenca l'espectacle de la comèdia i el fa virar lleugerament cap al drama. "Aquesta família genera una realitat al marge del món. S'inventen un univers molt més divertit, interessant i excèntric perquè a vegades la vida és avorrida", diu Abril. La malaltia afecta especialment el seu personatge, mentre que el marit li demostra una fidelitat incondicional. "Li promet acompanyar-la al llarg de la seva vida i ho compleix. Ell fa l'aposta per un projecte familiar al marge dels condicionants socials i culturals i no se'n desentén. L'obra és un cant a la possibilitat de viure amb la malaltia", afirma Villanueva.

Aprofitant l'estructura de la novel·la, l'espectacle es desplega a partir de la veu de la filla i dels seus records. Així, Lua Amat interpreta tant una jove de 30 anys com el mateix personatge quan en tenia vuit i veia, des d'una altra perspectiva, la relació dels seus pares. La seva narració es complementa amb els diaris del pare, que recorden els orígens de l'amor, i la memòria de tots dos. "Un dels elements diferencials és que ens dirigim directament al públic, i així es crea un còctel poètic, divertit i emocionant", subratlla Amat.

Un altre dels elements que Mir destaca són els canvis de vestuari (a càrrec de Maria Armengol) i d'attrezzo i d'il·luminació (de la mà de Mariona Ubia). “És l’obra més col·lectiva que he dirigit. La implicació de la llum i del so són constants, com si fossin dos personatges més. Crec que hem batut el rècord d'entrades de so i de llum del món”, conclou el director.