Sílvia Pérez Cruz i Francesca Barreto fan esclatar l'intimisme de Damien Rice a Cap Roig

Calella de PalafrugellEl músic irlandès Damien Rice es va confessar divendres a la nit al Festival de Cap Roig. Va donar les gràcies al públic que el continua seguint després d'haver fet una aturada de vuit anys i de no haver tret cap disc nou des del 2014. També va donar les gràcies a les persones que l'inspiren per continuar fent música. Dues el van acompanyar damunt l'escenari: la brasilera Francesca Barreto al cello i també cantant durant bona part del concert i Sílvia Pérez Cruz en el tram final de la nit. La suma dels tres va elevar l'intimisme de temes de Rice com To love somebody, Coconut skins i I remember, que van omplir d'encara més delicadesa, i el van fer esclatar en moments apoteòsics com el d'Astronaut, entre llums estroboscòpics i amb l'escenari ple d'una boira arremolinada. Rice i Pérez Cruz han fet una gira plegats recentment i van demostrar la seva complicitat amb una emotiva versió conjunta de 9 crimes. L'artista de Palafrugell li va donar la benvinguda a casa tocant un tema en anglès que encara no ha enregistrat i va complementar Rice en el hit final de The blower's daughter.

Aquesta gira de Damien Rice és molt singular: va d'una plaça a una altra en un veler dels anys trenta i improvisa el repertori cada nit. A Cap Roig, Rice va captivar el públic des de les inicials Delicate i My favourite faded fantasy. Era curiós veure la platea amb molts menys mòbils engegats de l'habitual durant tot el concert. Fins i tot es podien sentir els sorollets d'una parella besant-se unes butaques més enllà. I després dels seus parlaments inicials sobre l'eufòria dels amors que comencen i les petites amargors que espatllen les relacions, Rice, senzillament amb la seva guitarra, es va concentrar en un dels temes centrals seus primer disc, Volcano, i va fer sonar Behind those eyes gairebé com si fos una cançó de bressol.

Rod Stewart reviu la música dels 70 a Cap Roig