'Sis dies corrents': retrat coral i optimista de la gent normal

'Sis dies corrents'

(3,5 estrelles)

Direcció: Neus Ballús. Guió: Neus Ballús i Margarita Melgar. 85 minuts. Espanya (2021). Amb Valero Escolar, Mohamed Mellali i Pep Sarrià. Estrena als cinemes

Cesare Zavattini, guionista de Vittorio de Sica, afirmava que l'autèntica pel·lícula neorealista seria aquella que seguís un obrer al llarg d’una jornada laboral, des que es desperta fins que torna a casa seva. A Sis dies corrents, Neus Ballús segueix, no un obrer, sinó tres, i no durant un dia, sinó al llarg d'una setmana. Com a La plaga, el seu primer film, Ballús pren la realitat com a matèria primera per construir una ficció absolutament controlada en què l'atzar és present a les reaccions i els diàlegs dels personatges –persones reals que encarnen una versió ficcionada d’ells mateixos– però no en les imatges, composicions geomètriques que transmeten una visió pausada i pautada de la vida quotidiana, en perfecte equilibri. Aquesta noció d'harmonia –entre l'individu i la comunitat a la qual pertany, i entre persones, malgrat les diferències que les separen –nodreix un film humanista que rema a contracorrent en una època procliu a l'exaltació i el prejudici.

A través d'una història lleugera i de to còmic sobre tres lampistes de l’extraradi barceloní que han d’aprendre a treballar junts, Sis dies corrents construeix un discurs sobre el respecte a la diferència i la solidaritat de classe que aconsegueix reivindicar, a més, la rellevància de les vides considerades ordinàries. L'ús ocasionalment excessiu de la música i la sensació que escenes com la del terapeuta argentí semblen tallades abans d'hora serien els retrets que es poden fer a una pel·lícula potser una mica ingènua però, en la seva aposta per l’optimisme, també agosarada.