Nit de l'Art

Sis imprescindibles que la Nit de l’Art deixa per a la tardor

I sis experts de la gestió artística confessen quines exposicions desperten més el seu interès

1. Tota utopia, de Carlos Garaicoa a Es Baluard
21/09/2024
6 min
Regala aquest article

PalmaLa celebració de la Nit de l’Art, que enguany ha arribat a la vint-i-vuitena edició, marca l’inici d’una temporada artística que cada any creix en esdeveniments, espais i programació. La xifra d’exposicions que es podran veure des d’ara i fins a final d’any arreu de les Balears supera la trentena i inclou des d’artistes emergents que presenten per primera vegada la seva obra al gran públic, fins a intervencions específiques de figures que ja fa temps que reben la qualificació de referent. Algunes han estat signades per artistes locals i d’altres tenen segell internacional, com també n’hi ha de tot tipus de formats, des de la pintura i l’escultura fins a la performança i el videoart. Totes es podran visitar durant les pròximes setmanes i mesos. Un grup d’experts en la matèria, professionals de l’àmbit del comissariat, han triat l’exposició que, segons ells, és la imprescindible aquesta tardor. I no ha estat una tasca fàcil: la frase més repetida a totes les converses ha estat que “és molt difícil només triar-ne una”.

‘El nombre de algunos peces’

Juan David Cortés a STAIN Projects

La comissària Aina Pomar té un grapat de recomanacions dins del cap, tant de mostres que ja estan a punt d’acabar, com la comissariada per Esmeralda Gómez Galera al Solleric, Prender la mirada, com una que tot just s’acaba d’inaugurar, SIDA. Una història silenciada en el context balear, que es pot veure a Es Baluard. Tanmateix, en tria una no només pel seu contingut sinó també per l’espai on se situarà. “Crec que hem de donar suport a espais com Stain i Taca, que són llocs autogestionats i que es troben a mig camí entre els espais de creació i les galeries, però que són els que possibiliten el naixement de molts artistes i moviments”, explica. “Són autèntiques pedreres i, a més, funcionen com a espais de trobada, cosa que és essencial, no només per als artistes sinó també per a la ciutadania: és on molta gent pot començar a perdre la por a l’art contemporani, perquè sovint hi ha gent a qui encara li costa travessar aquesta barrera”, afegeix.

La proposta per a la tardor d’aquest espai, situat al carrer de Josep Rover Motta de Palma, és la primera exposició individual de Juan David Cortés, El nombre de algunos peces. “És una mostra preciosa, molt personal, que pot tocar de prop moltes persones”. Es tracta d’una mostra de fotografia centrada en Torremolinos, un lloc “amb moltes idees i clixés assignats que han quedat ancorats amb el temps”, assegura Pomar. “Amb això, l’artista ha volgut mostrar com canvia la relació amb un espai quan és el mateix espai el que canvia, cosa que genera una reflexió sobre la nostàlgia, la convivència i els vincles, des d’un punt de vista molt poètic i delicat”, finalitza la comissària.

Brain section, d’Stach Szumski a la galeria Fran Reus

‘Inter-acciones’

Concha Jerez al Casal Solleric

Descobrir les propostes de nous talents és una de les parts més interessants de la Nit de l’Art segons Antònia Maria Perelló, qui fa només uns mesos que ha tornat a Mallorca per posar-se al capdavant de la Fundació Miró Mallorca. “Que hi hagi tanta gent jove a la programació és molt bon senyal i genera molta curiositat per explorar i descobrir, tot i que també significa fer feina de valent aquests dies”, assegura Perelló. Així i tot, no dubta a escollir la proposta d’un “valor segur” en el món de l’art com és l’artista Concha Jerez. La canària és la protagonista d’Inter-acciones, una revisió d’alguns dels seus treballs performatius que es pot visitar al Casal Solleric i que ha estat comissariada per Fernando Gómez de la Cuesta i Fernando Castro Flórez. “La trajectòria de Jerez és impecable”, assegura la directora de la Fundació Miró Mallorca. “En record molt una intervenció que va fer al museu Reina Sofía. Era una intervenció, com dic, més que una exposició convencional perquè no tenia un únic espai sinó diversos, alguns molt curiosos, com el que havia fet sobre una antiga farmaciola que hi havia allà amb prestatgeries antigues. Parlam d’una artista molt i molt potent i estic segura que la mostra no decebrà ningú”, apunta.

‘Extinció’

Max de Esteban a la Fundació Miró

Val a dir que, a més, Concha Jerez és una de les hereves del moviment Fluxus, un col·lectiu artístic que té en l’alemany Wolf Vostell un dels seus principals referents. Fins al pròxim 29 de setembre encara es podrà veure a Can Balaguer una mostra dedicada precisament a aquest artista, comissariada per Magdalena Aguiló, qui destaca aquests vincles entre artistes i temàtiques com un dels principals atractius de la temporada artística que tot just ha començat. “Hi ha altres connexions que són involuntàries, però no per això menys evidents, com l’ús de la geometria com a punt de partida tant a la proposta de José María Yturralde a la galeria Maior com a la de Robert Ferrer i Martorell, que exposa a les galeries Xavier Fiol i Pep Llabrés. Crec que és molt interessant veure que hi ha punts de trobada i coincidències que enriqueixen les propostes de cadascú”, afegeix.

En tot cas, Aguiló recomana gaudir “amb temps” dels treballs de Max de Esteban, presents a la Fundació Miró Mallorca gràcies a la mostra Extinció, comissariada per Antònia Maria Perelló. “És un treball videogràfic exquisit a través del qual reflexiona sobre el futur distòpic i el postcapitalisme, i és realment impressionant com ho planteja”, relata. Una qüestió que, segons la comissària, connecta aquesta exposició amb una altra de les que s’acaben d’inaugurar a Ciutat: Tota utopia passa per la panxa.

‘Tota utopia passa per la panxa’

Carlos Garaicoa a Es Baluard

“Fa molts anys que seguesc i admir Carlos Garaicoa i estic encantada de poder veure una exposició seva finalment a Mallorca”, manifesta la comissària Neus Cortés. La mostra, que ha estat coproduïda amb el CAAM de Gran Canària, ha estat comissariada per Lillebit Fadraga i inclou una trentena d’obres de l’artista fetes els darrers cinc anys, un temps en què l’artista ha anat desviant l’atenció dels habituals elements arquitectònics de la seva obra cap a la vegetació, tot i que estiguin, uns i altres, connectats. “Ell sempre ha estat molt preocupat pel tema urbà, relacionat sobretot amb l’Havana, perquè és d’origen cubà, però ho ha fet extensible a altres espais, sempre amb una visió artística i alhora molt crítica”, explica Cortès, qui recorda molt especialment les exposicions que Garaicoa organitzava anys enrere al seu estudi coincidint amb ARCO. “Hi trobaves feina feta per altres artistes cubans, alguns més coneguts i d’altres que no ho eren tant, però era una manera de donar-los a conèixer i, personalment, eren de les exposicions que més m’interessaven cada any”, assegura Cortés.

‘Brain section’

Stach Szumski a la Galeria Fran Reus

Si bé hi ha algunes mostres d’artistes consagrades com la de Lygia Clark a la galeria Baró i d’altres que li criden l’atenció com la de Janice McNabb a la galeria Fermay, el comissari Tolo Cañellas reconeixia dies abans que s’inauguràs que frisava de veure el resultat final de la proposta de Stach Szumski a la galeria Fran Reus. “Fa temps que el seguia per xarxes, fa grafits i pintures murals i propostes molt integratives. Per a ell tot és total, i només amb les fotos prèvies que he vist ja sé que la seva proposta per l’espai The Vault de la galeria Fran Reus m’agradarà”, subratlla Cañellas. De fet, la intervenció d’aquest artista polonès nascut l’any 1992 ha transformat per complet aquest espai i n’ha ocupat tots els racons, amb unes lluentes parets vermelles que semblen haver estat tatuades per Szumski. “Sempre hi ha aquesta qualitat entre tel·lúrica, futurista i robòtica en les coses que ell fa, i crec que és molt interessant que amb la Nit de l’Art també ens arribin propostes com aquesta, que se surten d’allò que t’esperes trobar”, assegura.

‘Playing with mud’

Ghada Amer a la Galeria Kewenig

Si hi ha una artista compromesa amb aquesta capacitat de sorpresa, de treballar lluny dels marges d’allò establert, és Ghada Amer, com ella mateixa explica a l’entrevista concedida a l’ARA Balears. “Si aconsegueixes reconeixement, el mercat t’empeny a continuar fent el mateix, i jo no ho soport. Jo no vull fer el que s’espera de mi, jo vull fer el que crec que he de fer”, hi diu. Així ha estat com ha començat a treballar amb ceràmica i com ha donat forma a les peces que conformen Playing with mud, l’exposició de l’artista a la galeria Kewenig que és una de les imprescindibles de la tardor per al director d’Es Baluard, David Barro. “La recomanaria per com l’artista ha aconseguit treballar la política des de la poètica i extrapolar el seu compromís feminista des de molt diverses tècniques que li han permès ser pionera en la reivindicació del fet artesanal”, argumenta Barro, “tant sigui amb pintures bordades com amb ceràmiques i obres que juguen amb la impossibilitat de ser llegides, obres que amaguen missatges que exigeixen a l’espectador la mateixa atenció, temps i esforç que aquestes tècniques històricament reservades a les dones per haver estat considerades de menys rellevància”.

stats