Sissi, la cosina de l’Arxiduc

PalmaTot i que el pròxim 10 de setembre es compliran 125 anys del seu assassinat, Elisabet de Baviera, sobirana d’Àustria-Hongria, continua exercint una fascinació magnètica: aquest 2022 han sortit al mercat una nova pel·lícula sobre ella –L’emperadriu rebel, de Marie Kreutzer– i una nova biografia –Sissi: La verdadera historia de Elisabeth, emperatriz de Austria y reina de Hungría, d’Ana Polo Alonso (La Esfera de los Libros). En dues ocasions l’emperadriu va visitar, a Mallorca, el seu familiar Lluís Salvador d’Habsburg, ‘l’Arxiduc’, amb qui compartia actituds i interessos semblants.

L’arxiduc errant va titular Bartomeu Ferrà la seva biografia de Lluís Salvador i com ‘l’emperadriu errant’ la descriu Caterina d’Habsburg, neta de l’emperador Carles I, successor de Francesc Josep, el marit de Sissi. La perpètua insatisfacció i una actitud d’incomoditat amb el protocol cortesà caracteritzaren Elisabet de Baviera. El desig d’anar més lluny va ser el títol de l’exposició dedicada el 2015 a l’Arxiduc, comissariada per Carme Riera. Tampoc Lluís Salvador s’ajustava, ni prop fer-hi, a allò que s’espera d’un príncep imperial.

Egon Corti, en la seva biografia de Sissi, la descriu com a “molt estimada i considerada per l’excèntric arxiduc” Lluís Salvador. “Són dos éssers d’excepció i per això s’entenen. Tota la família somriu quan es parla de Lluís Salvador (…). Quan ve a la cort causa vertaderes molèsties. El seu iot [el Nixe, que feia servir per a les seves travessies] és un estat comunista en petit, hi regna una perfecta igualtat de drets”.

Els avis de Francesc Josep, Francesc I d’Àustria, i de Lluís Salvador, Ferran III, gran duc de Toscana, eren germans. Les mares de Francesc Josep, Sofia, i d’Elisabet, Ludovica, eren germanes, totes dues princeses de Baviera. En principi era la seva germana Helena, i no Sissi, qui s’havia de casar amb l’emperador, mentre que el germà d’aquest, Carles Lluís, s’interessava per Elisabet. Però a Francesc Josep li agradava més Sissi i es va sortir amb la seva.

Els matrimonis entre els Habsburg –descendents dels ‘nostre’ Carles I d’Espanya– i els Wittelbach, sobirans de Baviera, foren constants, endogàmia que podria explicar els trastorns mentals d’alguns d’ells: és el cas de Lluís II, el Rei Boig –el protector de Wagner– o el del seu germà i successor, Otto, que es creia un ca. El nostre Arxiduc es va enamorar d’una altra cosina, Matilde, filla d’un Habsburg i una Wittelbach, però ella va morir en incendiar-se el seu vestit en una festa. S’ha dit que ell mai es va recuperar d’aquella tragèdia. De fet, mai no es va casar.

Rodolf i Joan Salvador

La branca de Lluís Salvador, els Habsburg de Toscana, va ser expulsada dels seus dominis el 1859 i hagueren de tornar a la seva Àustria d’origen. Lluís Salvador, impulsat per la curiositat científica, gairebé enciclopèdica, va descobrir les Balears el 1867 i el 1872 va iniciar la compra a Mallorca d’aquelles possessions que, com Son Galceran, s’Estaca i Son Moragues, reconstruïren el Miramar del seu admirat Ramon Llull.

Segons el seu biògraf Juan March, l’Arxiduc va dedicar un dels seus estudis a l’emperadriu, però aquelles activitats intel·lectuals no la impressionaven gaire. Com a bon súbdit distingit, Lluís Salvador feia una visita anual al cap de la família, Francesc Josep. Sissi, “com de costum, no el volgué rebre i es limità a donar-li les gràcies (...) a través d’un camarlenc”.

A dir de March, l’actitud de Sissi cap a Lluís Salvador va variar arran de dues tràgiques morts. La primera, el 1886, la del seu cosí i confident Lluís II de Baviera. La segona, la del seu únic fill mascle, Rodolf, hereu de la corona, mort en estranyes circumstàncies a Mayerling –suïcidi? assassinat?– en companyia de la seva amant, el 1889. Elisabet “es refugià, en certa manera”, en l’Arxiduc.

Rodolf era íntim amic de Joan Salvador, germà petit de Lluís Salvador i, com ell, d’esperit viatger i aventurer. Havia intentat ser rei de Bulgària, sense aconseguir-ho: la corona l’obtingué Ferran de Coburg, avantpassat de la cantant Mafalda, filla de la mallorquina Rosario Nadal. Segons Caterina d’Habsburg, tots dos cosins somiaven en “una monarquia constitucional” i “una federació de regnes” per als diversos pobles que integraven l’imperi i compartien “el seu menyspreu per les conveniències”.

La mort de Rodolf fou una maçada per a Joan Salvador, que “es demanava si no en seria ell en part responsable”, apunta la seva neboda llunyana. El germà de l’Arxiduc va renunciar al seu rang i títols, però l’emperador va anar encara més lluny i li va retirar “la nacionalitat austríaca i li va prohibir residir en el territori de l’Imperi”. Sota el nom de Joan Orth, va desaparèixer en un naufragi a Amèrica del Sud.

Des de la mort de Rodolf, Sissi va vestir permanentment de negre, es va allunyar de la cort i viatjava constantment “per tot Europa”, la qual cosa “constituïa un autèntic martiri per a les dames de companyia”, narra la doctora en Història Brigitte Hamann. L’exemperadriu Eugènia de França la descriu com “un fantasma, perquè el seu esperit semblava vagar per un altre món”. Es va fer construir una residència a Corfú però, una vegada finalitzada, va deixar d’interessar-li.

A finals de desembre del 1892, a la fi Sissi es va decidir a visitar el seu cosí a Mallorca: li ho havia promès en una trobada prèvia, en la qual tots dos parlaren de viatges, segons March. Va arribar amb el seu iot Miramar: Caterina d’Habsburg l’anomena Miramar de Mallorca, però sembla que el seu nom procedia d’una altra possessió, homònima, dels Habsburg a Trieste. En el primer viatge, narra March, “quedà dos dies a Palma, visitant la ciutat, acompanyada de Lluís Salvador, i al tercer dia anà a Miramar i Son Moragues”. Per desgràcia, el temps –plujós– no va acompanyar.

Assegura Ferrà que, només posar peu a Mallorca, Sissi es va sentir atreta “per la xarxa de senderes” que descendien a la mar i el seu amfitrió “es va veure obligat” a acompanyar-la caminant, “honor que en fer-se de nit li resultava molt pesat”. Tant, que exclamà: “Aquesta dona és el mateix dimoni, té una cama de foc; m’ha extenuat!”. Diu l’escriptora Ángeles Caso que caminava fins a sis hores diàries.

Degustació de gastronomia mallorquina

Tornà l’any següent, el 30 de gener, i hi passà també uns dies del febrer. Aquesta vegada, afegeix March, residí a Son Moragues i visità s’Estaca, on es trobà amb Caterina Homar, amant de l’Arxiduc i “li va agradar aquell esser humà que havia aconseguit conservar-se natural i inimpressionable”.

Lluís Salvador va voler oferir a l’emperadriu una degustació exhaustiva de gastronomia mallorquina. Enumera March: “Ensaïmades, coxins, quartos amb gelat, madritxos, bunyols; sopes torrades de carn i peix, sopes de sofrit, frit de porc, menudillos; sobrassada amb mel, escaldums amb malvasia de s’Estaca, pilotes i bacallà; capó a la Rei En Jaume i porcella rostida; i bunyols de vent, llesques, tortada reial, dolcets, bescuits, bescuit de la reina, confits i carn de codony”.

Se suposa que a l’emperadriu li va agradar la cuina illenca, però res tan enfora dels seus hàbits com aquell banquet. Recull Haman que passava gana per mantenir la figura: arribà a pesar només 43,5 quilos, amb una estatura d’1,72 metres.

Segons March, Sissi hauria confiat a Lluís Salvador, sobre la seva visita: “Ha estat molt bé, estimat cosí, però moltes vegades els nostres somnis són més bells quan no els realitzam”. El paisatge de Mallorca sí que l’encisà: “Ara Corfú ja no m’agradarà tant”. Com a record seu, envià a l’Arxiduc una imatge de Nostra Senyora de la Guarda. Miquel dels Sants Oliver li dedicà un poema: “Passava la Visió, / passava l’Estrangera / i encara es sent oló / de rosa de Baviera”.

En morir Catalina Homar el 1905, Lluís Salvador li va dedicar un petit llibre amb el seu nom, en el qual –comenta l’escriptor Guillem Frontera– “d’alguna manera compara” l’emperadriu amb la madona de s’Estaca, recordant aquella visita de Sissi. “Aquesta comparació no va agradar a la cort, de manera que l’Arxiduc va retirar de la circulació el llibret”, explica. Aquesta mena de maledicció encara perseguir l’editor Luis Ripoll, que el 1954 el va tornar a publicar, amb una reacció d’incomoditat a Valldemossa per aquella vella història.

Cinc anys després de la segona visita a Mallorca, l’emperadriu va ser assassinada a Ginebra, el 30 de setembre del 1898, per un anarquista. La seva biografia, edulcorada, arribaria al cinema amb les pel·lícules protagonitzades per Romy Schneider, que va viure a Eivissa –casa seva es convertiria en el restaurant Sissi’s–, va pensar a establir-se a Mallorca –a dir del periodista Matías Vallés– i va recuperar aquest paper al Ludwig de Visconti. Encara una altra visitant de Mallorca, Ava Gardner, seria la Sissi de Mayerling.