Sitges entra en el laberint de Dave i el ‘neowestern’ de Cattet i Forzani

SitgesHi ha premisses que sembla que portin inscrit el segell de Sitges. A Dave made a maze, presentada ahir en competició oficial, un noi construeix un laberint amb caixes de cartró al mig del menjador del seu pis. El problema és que per dins és més gran que per fora i el Dave s’hi acaba perdent, així que la seva xicota i un grup d’amics -inclòs un equip de documentalistes- han d’entrar-hi per rescatar-lo. Entre el cinema juvenil dels 80 i les pel·lícules més esbojarrades de Michel Grondy, el debut de Bill Watterson captura a l’instant la complicitat del públic i vessa imaginació pels quatre costats. No és rodona, però amb titelles de cartró, sang de confeti, origamis voladors i un minotaure emprenyat, ¿qui necessita solidesa dramàtica? Els espectadors de Sitges segur que no.

Imatges flamígeres

Després de ressuscitar l’estètica del giallo amb les estupendes Amer i L’étrange couleur des larmes de ton corps, Hélène Cattet i Bruno Forzani tornen a la càrrega desviant la seva proposta cinematogràfica cap al neowestern sense renunciar al seu radical estil visual. A Laissez bronzer les cadavres, també en competició oficial, el tàndem francès -però establert a Bèlgica- adapta una novel·la criminal d’un autor francès poc conegut a casa nostra, Jean-Patrick Manchette, però continuen més interessats a crear imatges flamígeres que travessin les nostres retines que a desenvolupar personatges o una trama. Cinema total que no s’explica, es viu, concebut per ser vist sempre en pantalla gran i amb un bon sistema de so, els films de Cattet i Forzani són una experiència sensorial i gairebé física que aclapara l’espectador desprevingut.