"La màfia xinesa és invisible a Barcelona, però existeix"

BarcelonaEntre els centenars de turistes que passegen pel Parc de la Ciutadella una tarda qualsevol, hi ha una parella camuflada que discuteix un afer d'alta gravetat. Al seu voltant ningú ho sap, però el destí de la màfia xinesa depèn d'ells dos. Pels carrers de Barcelona, avancen silenciosament una sèrie de trames criminals que la gran majoria de ciutadans ignoren. El director i productor Ramon Térmens s'ha atrevit a portar a la pantalla un thriller sobre la màfia xinesa que transcorre a la Barceloneta a plena llum del dia. Societat negra, que s'estrenarà aquest divendres, adapta la novel·la homònima amb què Andreu Martín va guanyar el V Premi Crims de Tinta el 2012. "La màfia xinesa a Barcelona és invisible, però existeix. No és una màfia tan espectacular com les altres, però tots intuïm que opera a Barcelona", explica el director, que va decidir adaptar el llibre de Martín perquè "és un tema que a casa nostra s'ha tractat molt poc".

A Térmens li va interessar especialment la novel·la de Martín perquè, més enllà de l'acció criminal que relata, té "uns personatges complexos, amb les seves passions, valors i relacions personals". "Les decisions que prenen els personatges no estan motivades per l'avarícia, sinó per amor, sigui l'amor a un amic o a una noia de qui el protagonista s'enamora", afegeix l'actor i guionista Daniel Faraldo, que signa el guió de la pel·lícula juntament amb Térmens. "Vaig llegir el llibre en un sol matí i de seguida vaig trucar a en Ramon per dir-li que d'aquella història en podia sortir una pel·lícula molt potent", explica Faraldo.

El repartiment de la pel·lícula està encapçalat per l'actor Alberto Jo Lee, que interpreta el personatge del Liang, fill de mare xinesa i pare català, que treballa com a confident d'una agent dels Mossos d'Esquadra. David Arribas i el mateix Faraldo completen el trio protagonista, que vol atacar el cap de la màfia xinesa a Barcelona tot i ser conscients de la seva inferioritat. També participen en la producció els actors Chacha Huang, Marcos Zan, Montse Germán, Abel Folk i María Galiana.

El que també va cridar molt l'atenció als guionistes és "la gran feina d'investigació" que havia dut a terme Martín a l'hora d'escriure la novel·la. "A la màfia xinesa hi vaig arribar accidentalment –explica l'escriptor–. Els meus policies de capçalera em van explicar que a Londres i París existeixen brigades policials antitríades. I, si no m'equivoco, a Amsterdam i als Estats Units també en tenen. Aquí, en canvi, no hi ha cap brigada policial dedicada a les tríades. La policia té notícia de les tríades per coses que ha vist al carrer, però oficialment no n'hi ha cap constància. L'únic cas registrat oficialment el van descobrir uns agents per casualitat. Un cotxe de patrulla dels Mossos va parar davant un local xinès i van veure que dins l'edifici hi havia uns xinesos que amenaçaven amb una pistola els propietaris del local. Naturalment, els policies van haver d'actuar, perquè era un delicte flagrant. És l'únic fet de xinesos delinqüents que va seguir un procés policial".

Veient aquest buit d'informació, Martín va fer-se un seguit de preguntes que van acabar donant forma a la novel·la: "Per què a Barcelona no tenim tríades xineses? Per què tothom en té i nosaltres no? Tenint en compte la quantitat de contenidors que arriben cada dia al port de Barcelona, tenint en compte la quantitat de xinesos que viuen a Barcelona, és bastant inversemblant que no existeixin tríades a Barcelona. Quan grates una mica, fins i tot t'arriben noms. A mi me'n van arribar. I, curiosament, són els mateixos noms que van aconseguir els realitzadors de la pel·lícula".

"No tots els personatges poden ser blancs i amb vuit cognoms catalans"

Deixant de banda l'acció frenètica pròpia del gènere negre, Societat negra s'acosta a uns personatges que viuen als marges, que es troben indefensos davant una societat que els exclou sense pietat. La injustícia social és una constant en les pel·lícules de Térmens, que a La dona il·legal (2021) denunciava el racisme institucional i la violència de les polítiques migratòries. "La societat s'està tornant cada vegada més classista –diu Térmens–. No tots tenim les mateixes oportunitats. Naixem marcats per l'origen, la raça, la classe social... En alguns barris marginals de Barcelona hi viu gent que no coneix el passeig de Gràcia".

Per al director, és especialment important retratar que "la nostra realitat és multicultural". "Que hi hagi persones racialitzades parlant català no m'ho he inventat jo –explica–. Vam fer un càsting i vam trobar moltes persones d'origen xinès amb un català perfecte. És absurd negar-ho. Una altra cosa és que no estiguem acostumats a veure-ho a la pantalla. Si volem fer pel·lícules realistes, no tots els personatges poden ser blancs i tenir vuit cognoms catalans, perquè estaríem falsejant la realitat".