Prehistòria

Les sofisticades tècniques dels arquers del neolític

Troben les cordes d'arc fetes amb tendons d'animals més antigues d'Europa a la Cueva de los Murciélagos

Tres fletxes neolítiques recuperades a la Cueva de los Murciélagos d’Albuñol: de fusta i canya (a dalt) i detalls de fibres de tendó lligades, plomes i adhesius (a baix).
3 min

BarcelonaS'han localitzat en diferents jaciments moltes restes de punta de fletxa que constaten que fa més de 12.000 anys, homes i dones ja utilitzaven l'arc per caçar o com a arma de guerra. El que no és tan habitual és que s'hagin conservat les cordes dels arcs. A la Cueva de los Murciélagos (Albuñol, Granada) han trobat les fletxes amb les plomes originals, restes de fibres i dues cordes d'arc fetes de tendons de tres animals diferents: cabres, senglars i cabirols, que van ser retorçats entre si per crear una longitud suficient. Les van elaborar fa uns 7.000 anys i són les més antigues documentades fins ara a Europa.

"Hem pogut conèixer com era tot el procés d'elaboració, perquè hem pogut analitzar-ne tot el material: la fusta d'olivera i la canya, que havia estat documentada a Egipte però mai a Europa, i la brea de bedoll", destaca la investigadora del departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Raquel Piqué.

Fragments de les cordes d'arc de tendó de la Cueva de los Murciélagos d’Albuñol, les més antigues trobades fins ara a Europa.

"El fet que fossin capaços de combinar materials amb diferents propietats per obtenir una millor flexibilitat i eficiència o coneguessin les tècniques per extreure i escalfar la brea de bedoll, demostra un grau de precisió i domini tècnic molt sofisticat", afegeix una de les autores de l'estudi, liderat per la UAB, que s'ha publicat a Scientific Reports. També és força rar poder trobar cordes. “N'hi ha molt poques, una de les úniques documentades és la d'Ötzi”, detalla Piqué. En el cas d'una de les mòmies més famoses del món, però, no es va poder esbrinar quins tendons s'havien fet servir. D'altra banda, la corda d'Ötzi seria molt més moderna, perquè va morir entre el 3350 i el 3120 aC, és a dir, fa més de 5.000 anys, en circumstàncies força violentes: ferit per l'esquena, s'hauria arrencat la tija de la fletxa (ell o algú que l'acompanyava) i hauria mort mentre fugia cap al cim.

La combinació de fusta d'olivera, salze i canya es va fer amb tota la intenció. "Aquesta integració ofereix una secció frontal dura i densa, complementada d'una banda posterior lleugera, la qual cosa millora les propietats balístiques de les fletxes, les puntes de les quals són de fusta sense projectils de pedra o os", explica l'altra autora de l'estudi, Ingrid Bertin. "Les tiges de les fletxes es van recobrir amb brea de bedoll, que es va utilitzar per les seves propietats protectores i decoratives", afegeix.

Amb quin objectiu es van fer servir els arcs i les fletxes analitzades és un enigma encara no resolt. "Futurs experiments podran aclarir si es van usar per a la caça o pel combat a curta distància, o si podrien haver estat fletxes no letals", aclareix Bertin. De totes maneres, es van fer servir durant el neolític, quan les societats prehistòriques ja eren agricultores i ramaderes, i, per tant, no depenien tant de la caça. A més, tant els arcs com les fletxes formaven part d'un aixovar, perquè la Cueva de los Murciélagos durant el neolític només tenia un ús funerari. "Els arcs i les fletxes podien tenir un ús simbòlic, de prestigi social, i estaven segurament vinculats a certs individus, la caça ja no era imprescindible per sobreviure", detalla Piqué.

La Cueva de los Murciélagos és un jaciment força excepcional per la rara conservació de materials orgànics. L'any passat es va poder estudiar i datar un conjunt de cistelleria elaborada per societats de caçadors-recol·lectors del mesolític al sud d'Europa. Els investigadors van examinar la matèria primera i la tecnologia i van fer datacions de carboni catorze, que situen el conjunt entre l'holocè primerenc i el mitjà, fa entre 9.500 i 6.200 anys. Es tractaria, per tant, de la cistelleria més antiga documentada fins ara al sud d'Europa.

stats