La confirmació del futur prometedor de Laia Artigas, la Frida d''Estiu 1993'

L'èxit de Les amigues de l'Àgata ha engrescat altres directores a tirar endavant projectes similars, com Un sol radiant, una pel·lícula firmada de forma col·lectiva per cinc cineastes, Mònica Cambra Domínguez, Ariadna Fortuny Cardona, Clàudia Garcia de Dios, Lucía Herrera Pérez i Mònica Tort Pallarès, que es reparteixen les tasques de direcció, guió i so. El film engega com d'altres del cinema català recent, a la manera d'un drama familiar naturalista en entorn rural des de la perspectiva d'una preadolescent, la Mila (Laia Artigas). Però una estranyesa que pesa a l'ambient ens fa intuir que alguna cosa passa.

S'agraeix que, en l'era de les narratives sobreexplicades, un grup de debutants es plantegi rodar un film de ciència-ficció apocalíptica en què l'amenaça d'una fi imminent queda fora de camp, i al principi s'ha d'intuir a través d'indicis i senyals indirectes. Les cineastes aprofiten el context per explorar les actituds davant de la fi del món de dones de diferents edats, el que també suposa que hagin treballat amb un grup generacionalment divers d'actrius esplèndides, de Núria Prims, tan ben retrobada per al cinema des d'Incerta glòria, a Laia Artigas, en el seu primer paper en un llargmetratge després d'Estiu 1993 (2017), en què demostra que la seva interpretació a la pel·lícula de Carla Simón no era una troballa puntual sinó l'inici d'una carrera que ara s'afirma com a molt prometedora.