Són art els tatuatges? Al CaixaForum diuen que sí

BarcelonaEntre un 15% i un 20% de la població de l'estat espanyol està tatuada, i la xifra augmenta fins al 40% si es posa el focus en la franja entre 16 i 36 anys. Ja fa anys que els tatuatges han deixat d’estar relacionats amb la marginalitat, amb presos, mariners i mafiosos. “Ara expressen una identitat individual cada vegada més sofisticada i complexa”, diu el director de l’àrea de cultura de la Fundació La Caixa, Ignasi Miró, amb motiu de l'arribada al CaixaForum de Barcelona de l'exposició Tatoo. Art sota la pell, que es podrà visitar fins al 28 d'agost.

La història dels tatuatges es remunta a fa uns 100.000 anys, i es creia que eren curatius: a la mòmia de l’home batejat com a Ötzi en van trobar 61. Els tatuatges també tenen una altra cara molt fosca: fins al 1871, als soldats britànics que eren declarats culpables de deserció els marcaven amb una lletra D (de desertion); i les dones armènies que van fugir a Síria del genocidi perpetrat per les autoritats turques i que van ser obligades a prostituir-se, els proxenetes les feien tatuar als braços i la cara per evitar que fugissin. Més recentment, als objectors de consciència iraquians de la primera Guerra del Golf els tallaven un tros de l’orella i els tatuaven una x entre les celles. Però els tatuatges també poden ser art, com es pot veure aTatoo. Art sota la pell, coproduïda amb el parisenc Musée du Quai Branly - Jaques Chirac de París. Precisament la mostra és fruit de la feina pionera d’aquest museu estudiant els tatuatges des del punt de vista artístic, més enllà de les recerques que s’han fet fins ara des de la perspectiva de l’antropologia.

“Aquesta exposició suposa la sortida de l’armari del tatuatge”, diu el director de la col·lecció del museu francès, Yves Le Fur. Tattoo. Art sota la pell és tot un èxit arreu del món. Des que va obrir les portes a París ja l’han vist 2,7 milions de persones. Abans de Barcelona va passar per Toronto, Chicago, Moscou, Taiwan, Los Angeles i Madrid, i en els pròxims quatre anys anirà als set CaixaForum restants. Tot i la qualitat de les peces històriques exposades, destaquen especialment una vintena de cames, braços i torsos de silicona amb tatuatges creats expressament per a l'exposició per tatuadors com els nord-americans Kari Barba i Jack Rudy, el francès Tin-Tin, el japonès Horiyoshi III, el suís Felix Leu, el neozelandès Mark Kopua, el danès Colin Dale, l’anglès Xed LeHead, el polinesi Chimé i l’espanyola Laura Juan. “Vam fer moltíssimes proves amb la silicona, és un material molt fràgil –adverteix Le Fur–. Hem creat una tatuteca”. 

“Primer de tot, els tatuatges són un estil de vida”, assegura Anne Richard, fundadora de la revista HEY! Modern Art & Pop Culture i comissària de l'exposició, que inclou 240 peces, entre fotografies, dibuixos, pel·lícules, pintures i objectes com ara una ploma elèctrica inventada per Thomas Edison que va ser la precursora de la màquina de tatuar. L’exposició també és una aventura per als visitants que siguin uns profans absoluts dels tatuatges, ja que els aborda amb els termes habituals del món de l’art, com les escoles artístiques, i també perquè explica les històries que envolten els tatuadors, en les quals conviuen la pintura, els costums ancestrals, el misticisme, l’activisme mediambiental i les parafílies sexuals, a més dels viatges i l’intercanvi de coneixements entre tatuadors. Així, es poden veure fotografies de treballs de Leo Zulueta, que va anar a buscar les arrels del tatuatge tradicional filipí; un vídeo de Buddha Yang, que només tatua imatges de Buda i altres figures relacionades, i un braç pintat amb un patró acolorit i abstracte del brasiler Brian Gomes, que és perseguit per la policia pel seu activisme mediambiental. “Aquest tatuatge és un element de resistència, no perquè sigui revolucionari, sinó perquè és obra d’un militant”, conclou Anne Richard.