Son Fornés, nou museu per estudiar el passat

MontuïriEl conjunt arqueològic de Son Fornés ha començat el camí cap a la seva consagració com a referent de l’època talaiòtica. A curt termini disposarà d’un museu exclusiu vora el poblat. La recent presentació del projecte museístic és la constatació i el reconeixement a poc més de 40 anys d’investigació ininterrompuda i en procés d’expansió, gràcies a les 15 excavacions practicades des de 1975 a la zona i essencialment a la implicació de l’Ajuntament.

Des de fa dècades, tots els consistoris que hi ha hagut, malgrat ser de diferent signe polític, han fet del consens permanent els fonaments per conservar tot un tresor de l’arqueologia i divulgar-ne els avenços a través del museu, que des de 2001 té les portes obertes al Molí d’en Fraret, a la cruïlla amb la carretera de Sant Joan i el col·legi públic Joan Mas i Verd.

Els actuals 150 m2 de sales expositores del recinte moliner passaran a duplicar-se en el futur emplaçament a la mateixa finca de Son Fornés, on les cases de possessió, del segle XVII, acolliran tot el fons museístic del poblat talaiòtic, del qual encara resta un 80% per excavar, per a la qual cosa s’ha previst reformar i habilitar els 1.500 m2 de casal i porxos que hi ha a la parcel·la pública, que ocupa 101.000 m2. El projecte preveu que les cases de Son Fornés esdevinguin el punt des del qual donar continuïtat a l’estudi i divulgació del poblat talaiòtic, i que abasta també part de l’epoca romana, tardoromana i àrab. A curt termini, l’Ajuntament, promotor del projecte, licitarà les obres que han d’estar acabades el 2020, segons el batle, Joan Verger.

L’arquitecte Durval Dias ha dissenyat la reconversió de les cases de possessió de Son Fornés en espai museístic del jaciment, un dels 15 més importants de tot l’Estat. La intervenció mantindrà tot el volum i fesomia exterior actual del casal i les construccions agrícoles annexes.

El futur museu disposa d’un pressupost d’1,5 milions d’euros, aportats pel Govern, a través del fons de l’ecotaxa (un milió d’euros), i de la Fundació Turística i Cultural de les Illes Balears (Fundatur), que hi destina mig milió d’euros.

La finalitat d’aquest projecte de conservació i divulgació de la cultura talaiòtica és habilitar unes instal·lacions a l’altura de la seva importància investigadora. Alhora, ha de servir també de projecció turística de l’entorn, del mateix Montuïri i del Pla de Mallorca en conjunt, perquè es tracta d’una zona rica en assentaments talaiòtics, però escassament investigats.

Avui en dia, Son Fornés és considerat una joia de la Mallorca primitiva que encara té molt a polir. Contemporani d’altres poblats com ses Païsses d’Artà, l’Hospitalet de Manacor i Capocorb de Llucmajor, amaga encara molta informació i enigmes sobre el poblament de l’illa en un període d’uns 1.500 anys. La tasca de recerca exigeix trobar noves baules de la cadena que ens connecta amb el passat, segons expliquen les arqueòlogues del museu, Paula Amengual i Lara Gelabert, que dirigeix la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Cristina Rihuete.

Les professionals que treballen en el centre, a més d’un ferm treball d’investigació i restauració de peces, també s’encarreguen de la part didàctica i organitzen visites guiades al poblat, a més de tenir cura de les sales expositores del museu.

El 2018, Son Fornés rebé unes 8.000 persones, la meitat escolars. “El coneixement científic de Son Fornés està donant una bona rendibilitat social al poble”, subratlla Lara Gelabert.

Aquesta àrea guarda empremtes del pas de diverses civilitzacions des del 1000 aC fins al segle V de l’era actual. D’aquest darrer període encara es conserva el camí reial, que compleix la funció de ruta pedestre d’uns 3 km a l’entorn del poblat restaurat per la gent del poble. És una mostra més de la gelosia amb què l’Ajuntament de Montuïri vol cuidar el seu passat, també com a font científica d’interès general.

“Som un museu viu, subjecte a les excavacions que ens van aportant material i molta informació”, assenyala Lara Gelabert, qui remarca que a mesura que s’ha incrementat la troballa de vestigis, el Molí d’en Fraret ha quedat petit. “El nou projecte museístic preveu habilitar una sèrie d’espais en previsió que es vagin fent més descobriments i també amplia el vessant didàctic, perquè no tenim espai per organitzar tallers i per això s’ha hagut d’habilitar-ne un a Son Fornés”, explica Paula Amengual.

La planta baixa del casal de Son Fornés oferirà als visitants un recorregut cronològic per les èpoques en què fou habitat, amb els vestigis que les relaciona, apunta Amengual. Un magatzem per a la classificació de noves relíquies que es vagin trobant; un laboratori; una sala d’audiovisual i un auditori a mode de sala polivalent formen part del nucli del projecte que s’ha de començar aquest any.

El museu de Son Fornés té gran prestigi dins i fora de l’illa. Pel seu cabal de material arqueològic conservat, se’l té present a l’hora de fer determinades exposicions. El 2014, un plat de l’època musulmana (s.XII) trobat durant una excavació formà part del conjunt expositor que el Louvre dedicà al Marroc medieval.

El parc arqueològic actual

L’inventari patrimonial de la zona excavada està format per tres talaiots, un dels quals és el més gran de Mallorca, amb 17,5 metres de diàmetre; nou cases; dos santuaris; una murada i un sistema de canalització. A més, s’hi perfilen 18 recintes de l’època romana amb diferents funcions (obradors, habitatges...). Durant la campanya de l’any 2017, es va localitzar precisament el recinte 18, es varen treure 54 m3 de terra i 12 m3 de pedra, i es va intervenir en una part de la zona emmurallada.

El parc arqueològic excavat ocupa 2.708 m2, dins un entorn de titularitat pública de 10 hectàrees d’extensió. Aquesta superfície permetrà definir diferents rutes de visita que, amb la nova seu del museu a les cases de possessió, li atorgarà una dimensió especial.

La continuïtat en la investigació ha fet possible que Son Fornés sigui una peça clau en l’arqueologia insular i de gran projecció en el conjunt de la Mediterrània. “Estam immersos en un projecte ambiciós que es manté sobre tres potes: investigació, conservació i difusió del patrimoni”, conclou Lara Gelabert.