"Sondheim és el Shakespeare dels musicals"

"Sondheim ha definit com són els musicals d'avui. Si són com són, és per ell", diu l'actor i director Daniel Anglès, que va estrenar el passat juny Golfus de Roma, del compositor estatunidenc, al Festival de Mèrida i que es podrà veure a Barcelona l'any vinent, al Teatre Condal. Stephen Sondheim, un dels titans de la història de Broadway, va morir divendres de manera sobtada, als 91 anys. La gran revolució de Sondheim, segons Anglès, és que les cançons deixen de ser un simple acompanyament i es converteixen en part de la narració: "Tenen la seva funció, defineixen personatges atorgant-los melodies diferents, la història s'explica a través de les cançons, i aquest procés el va anar depurant molt, s'arriscava i potser això l'allunyava del públic, les seves obres no duraven tant en cartellera com altres musicals més populars".

Aquesta depuració o risc té un dels punts més culminants amb Sunday In The Park with George. La història s'inspira en el pintor francès Georges Seurat i continua amb el seu besnet. Parla de com l'artista intenta plasmar allò que té al cap i que no pot compartir: "Tracta sobre l'art i la crisi de la creativitat i és difícil de posar en escena per la seva complexitat, però hi ha dues frases que m'aplico en la meva vida diària", diu l'actriu i directora Roser Batalla, que ha traduït amb Roger Peña moltes de les obres de Sondheim que s'han pogut veure a Catalunya. "La primera és «no és tant que facis el que t'agradi com que t'agradi el que fas» i la segona, «està tot fet i està tot dit, però no està fet per tu»", detalla Batalla.

Les parts més fosques de l'ésser humà

Tenir veu pròpia és una de les coses que va aconseguir àmpliament Sondheim. "Bevia de tot el que tenia al seu voltant, volia aprofundir en els problemes humans i socials", diu Batalla. Sweeney Todd, que es va estrenar a Barcelona el 5 d'abril del 1995, en una producció del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, adaptada per Batalla i Roger Peña i dirigida per Mario Gas, amb Constantino Romero com a Todd i Vicky Peña com a Mrs. Lovett, és molt més que un acudit d'humor negre. "Parla de l'enveja, de la venjança, del ressentiment, de l'amor malentès... Fa riure però esgarrifa. Sondheim va escriure sobre les parts més fosques de l'ésser humà –diu Batalla–. Et toca, sap com arribar, fa el ple".

Mario Gas ha dirigit quatre obres de Sondheim: Golfus de Roma, Sweeney Todd, A Little Night Music i Follies. "Era un geni, era molt bo en el seu ofici, tenia una manera única de concebre la música i la lírica, i la seva influència ha estat brutal, recull tota la tradició teatral i la transforma per tornar-la al públic" explica. Gas i Sondheim es van conèixer quan el lletrista i compositor va venir a Barcelona per veure Sweeney Todd i, des d'aleshores, van mantenir una relació epistolar. "Sempre estava alerta i aprenent, i tenia projectes, era un home molt culte i molt preocupat per tot el que succeïa al seu entorn, un músic d'un talent extraordinari, que tocava temàtiques molt interessants sobre l'existència humana".

La inquietud de Sondheim es notava també en com canviava de temàtica o innovava en cada peça, estava als antípodes d'un autor acomodatici: "A Into the woods, la bruixa, que és el personatge principal, fa la presentació d'ella mateixa en forma de rap i ho adapta perfectament en un musical clàssic", diu Batalla.

Potser les obres de Sondheim no s'eternitzaven a les cartelleres, però sobreviuran al pas del temps. "Passaran 500 anys i encara s'escoltaran les cançons de Sondheim", diu Batalla. Anglès també està convençut que la música del compositor i lletrista no s'esvairà amb el pas del temps: "És el Shakespeare dels musicals, és d'aquells autors que defineixen el que ve després".