Sònia Hernández Almodóvar: "Amb les subvencions fas política"

BarcelonaSònia Hernández Almodóvar (Barcelona, 1968) concedeix a l'ARA la primera entrevista com a consellera de Cultura del govern de Salvador Illa, un càrrec al qual ha arribat després de ser directora general de Patrimoni en el govern de Pere Aragonès.

Quines són les fortaleses de la cultura catalana?

— La cultura catalana és molt diversa, molt rica, i històricament, i també ara, s'ha enriquit molt amb l'arribada de gent d'arreu. És una cultura en constant evolució que té un pal de paller: la llengua. Tenim una llengua pròpia, i això és molt important. També som un país de creadors i generem grans artistes en tots els àmbits. I a més a més tenim un teixit associatiu potentíssim.

I quines són les febleses de la cultura catalana?

— Una feblesa potser és ser un país petit. Has de competir amb grans cultures, i ser un país petit pot ser un desavantatge. A més a més, arrosseguem una trajectòria històrica com a país, que afortunadament hem anat revertint, però que ha fet mal a la cultura. I ara un dels riscos són els discursos d'odi, que també acaben repercutint en la cultura. Tanmateix, sempre he pensat que la gent de la cultura, en general, tendim a tenir una mirada molt oberta sobre el món, molt capaç de mirar lluny de manera oberta i acollidora, i això és fortalesa que pot contrarestar els discursos d'odi.

El finançament també és una feblesa de la cultura catalana?

— El finançament ha estat una feblesa històricament, és cert. La cultura és el quart pilar de l'estat del benestar, i ho crec fermament. És veritat que sovint el reconeixement social de la cultura ha estat feble, però ara estem en un moment que, com a societat, ens autodemanem un bon finançament per la cultura.

L’anterior consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va aconseguir un consens insòlit. Tothom n'estava prou content, perquè per primera vegada en molts anys hi havia un pressupost bastant expansiu. La percepció de la feina del departament de Cultura depèn exclusivament del fet que hi hagi molts diners a repartir?

— Durant l'anterior legislatura es va aconseguir un gran consens, sí. El sector fa temps que reclama aquesta fita del 2% [del pressupost de la Generalitat] que la consellera Garriga es va fer seu i que nosaltres ens seguim fent nostre sense fissures. Cal que la cultura pugui ocupar el rol que li correspon en la societat, en les nostres vides i en el país. I que pugui fer allò que ha de fer depèn també, i de manera molt important, d'un bon finançament.

Aquest 2%, si hi ha pressupostos, necessitarà una mica de pedagogia, perquè vostè i el conseller de Política Lingüística hauran de recordar que és la suma dels dos departaments.

— Sí, en som molt conscients. La consellera Garriga havia previst arribar a l'1,8%, que no va ser possible perquè no vam tenir pressupostos, però ho vam tenir a tocar. Ara estem en l'1,5%, i volem assolir el 2%. En tots els casos es va calcular amb Política Lingüística perquè formava part de la conselleria. I hem de continuar fent-ho així, amb els mateixos paràmetres, perquè, si no, distorsionarem molt el càlcul.

Donem per fet que hi haurà pressupostos?

— Nosaltres som optimistes que serà així.

Quins mecanismes de col·laboració existeixen entre Cultura i Política Lingüística?

— Tant el conseller Francesc Xavier Vila com jo tenim la voluntat ferma de mantenir un vincle molt estret. Hem fixat diversos espais de reunions permanents i de treball coordinat. És molt important que anem alineats, perquè hi ha molts temes conjunts que poden ser delicats o punxeguts, i a l'hora de comunicar hem de ser ben clars. Per descomptat, la política lingüística és un assumpte transversal, però per a cultura és troncal. El nervi de la cultura catalana és la llengua i, per tant, per a nosaltres és essencial.

Va ser directora general de Patrimoni amb un govern d'ERC. Ara és consellera en un govern de Salvador Illa, del PSC, que va ser investit amb els vots d'ERC. ¿El seu càrrec va lligat a la continuïtat de la col·laboració entre PSC i ERC? És a dir, si aquesta col·laboració es trenca, la seva presència al Govern quedaria amenaçada?

— No. El meu càrrec està lligat a una petició del president Illa que em fa personalment i que no té res a veure amb els acords amb ERC. I jo accepto amb la perspectiva de reconèixer una bona feina que s'ha fet en la legislatura anterior a Cultura i en matèria de cultura. Des d'aquesta perspectiva em demana donar continuïtat a les polítiques que s'han fet en l'anterior legislatura. I accepto precisament perquè em fa la proposta en aquests termes.

Ara mateix hi ha sintonia política entre el Govern i l'Ajuntament de Barcelona, que s'ha materialitzat amb els acords d'aquesta setmana. N'hi ha també amb el govern espanyol. Això pot fer que conselleria de Cultura reclami amb èxit més suport del ministeri de Cultura, per exemple, pel que fa a la participació estatal en els equipaments catalans i sobretot en l'adquisició d'obra per als museus catalans?

— Treballem amb el ministeri en aquests temes que realment reclamen una atenció especial, com ara la participació en els equipaments on està representat el ministeri en els òrgans de govern. Amb el ministre Urtasun tenim unes bilaterals per posar qüestions sobre la taula, però, efectivament, un tema que em preocupa, en el sentit que m'interessa molt que passi, és l'adquisició d'obra. A Catalunya tenim un model: la Generalitat adquireix obra intentant prioritzar que es destini a museus o equipaments concrets, per exposar-les, i que hi hagi un repartiment territorial, en equipaments grans i petits, amb la idea de vertebrar el sistema i d'enxarxar tot el país. I penso que el ministeri de Cultura podria fer exactament el mateix; per exemple, amb obres que estan en reserves que podrien estar exposades en museus de Catalunya, o que completarien llacunes. Això ho podria fer molt fàcilment el ministeri. Crec que arribarem a un bon port en aquest sentit, perquè hi ha moltes obres que podrien estar dipositades aquí perfectament.

Parlant de museus, quin paper tindrà Manuel Borja-Villel?

— Bé, queda de la mateixa manera que estava. És un assessor del departament de Cultura. El MNAC, que està fent una renovació molt important, ha de traccionar, i ja ho està fent, la renovació conceptual dels museus del país en general. Pepe Serra, com a director del MNAC, porta un treball intensíssim d'escolta de realitats i veus molt diverses. I Manuel Borja-Villel, com a referent internacional de la museologia, també hi té molt a dir en aquesta nova mirada als museus del país.

Catalunya ha pogut tornar a captar talent, com Manuel Borja-Villel. En canvi, ¿a Catalunya encara li costa ser atractiva perquè la gent pensi a fer les donacions o les vendes de col·leccions artístiques aquí i no a Madrid o a Santander?

— Tenim una mirada una mica distorsionada sobre això, perquè quan hi ha algun cas que passa evidentment fa mal, ens dol i és molt sonor, però ingressem moltes més col·leccions i més fons dels quals no ens en fem tant ressò. S'han salvaguardat molts més fons dels que no han marxat, i vull valorar la tasca de l'Arxiu Nacional, la Biblioteca de Catalunya, el MNAC i tants altres museus i equipaments patrimonials del país i de la mateixa Generalitat. Recentment hem ingressat la col·lecció del fotògraf Català-Roca, que era molt important, i la col·lecció Folch de minerals, una de les tres col·leccions més importants del món, que està dipositada al Museu de Ciències Naturals.

La seva experiència en museus, patrimoni, educació i comunicació empresarial i institucional com l’aplica, per exemple, a l'ecosistema musical del país?

— La política avui dia es fa escoltant. Si tenim una bona sintonia entre el departament de Cultura i els sectors en general és per molts factors. Un és el pressupostari. Quan les coses van bé econòmicament és més fàcil que tots estiguem més contents i més satisfets. Però la manera de treballar que s'imposa és la de treballar amb els sectors, escoltar a tothom. S'ha acabat aquella política cultural o política en majúscules feta des d'una personalitat única que apareix amb idees i que imagina coses. Quan dibuixes polítiques, les dibuixes des del teu convenciment polític, perquè governar és triar i decidir, i aquestes decisions avui es prenen després d'haver escoltat molt. No acontentaràs tothom, però estaràs molt convençuda que allò que fas és fruit de la confluència d'escoltar molt.

Es revisaran mai les subvencions de la música en directe, sobretot dels festivals?

— Les línies de subvencions les tenim en revisió permanent. Si les estiguéssim canviant constantment, la maquinària no es bellugaria. Si no les reviséssim mai, estaríem fent coses que no respondrien a les necessitats actuals. Amb les línies de subvencions fas política, són un instrument molt potent.

Una decisió d’èxit ha sigut la línia de subvenció a grans produccions cinematogràfiques en versió original catalana, amb pel·lícules com Casa en flames i El 47. En canvi, el dret cultural a veure pel·lícules doblades o subtitulades en català no està garantit. No s'hauria de fer una política més decidida per subvencionar l’exhibició?

— Ho estem fent. Hi ha una línia de subvenció a les sales, als exhibidors, però som molt conscients que, efectivament, té un grau de millora important. Ens hem reunit amb el gremi d'exhibidors, estem treballant per garantir que hi hagi pel·lícules en bons horaris i estem convençuts que ho aconseguirem.

Hi ha una pregunta recurrent: tenim una orquestra nacional, sí, però per què no existeix una companyia nacional de teatre i una de dansa?

— M'agrada que facis aquesta pregunta, perquè tenim uns plans d'impuls com el pla del llibre i la lectura, que ha comptat amb el consens i la feina de tot el món del llibre. En aquests plans d'impuls es debaten aquestes coses i és veritat que ens falten aquestes companyies nacionals, i nosaltres hi pensarem.

Tenim històries d'èxit, en diferents àmbits, com La Veronal, Raquel García-Tomás i moltes altres. Però la cultura catalana i en català continua tenint un problema amb l'assaig contemporani, sobretot amb la traducció al català. Hi ha cap política pensada per capgirar la situació?

— Les lletres catalanes tenen una línia de subvencions a l'assaig literari, però és un àmbit en què podem aprofundir perquè el pensament indiscutiblement és cultura, i ho hem vist amb grans biennals, com la que s'ha fet a Barcelona, i ho veiem constantment al CCCB; ningú discuteix que el CCCB és cultura, tothom l'interpreta com un equipament cultural. És veritat que amb l'assaig tenim un repte que estem valorant i treballant.

Fins i tot amb l'assaig més divulgatiu, que sovint només es publica traduït al castellà.

— Efectivament. Hi estic completament d'acord, i a més a més una de les meves inclinacions és la divulgació específicament en patrimoni. Si volem garantir els drets culturals, també és molt important tenir assaig més divulgatiu en matèria de cultura.

Qui dirigirà la Institució de les Lletres Catalanes (ILC)?

— La dirigirà algú que sabreu el dia 13 de desembre, perquè és el dia de la reunió de l'òrgan rector de la ILC. Tenim un nom i el sabreu molt aviat. És una persona que farà molt bona feina per a les lletres catalanes.

La Generalitat s'integrarà en el Consorci de Biblioteques per a la gestió de la Biblioteca Pública Central. Sabem si hi ha data d'obertura?

— No. És un projecte llargament esperat, que va endavant, i això és una molt bona notícia. Les biblioteques centrals les paga, les impulsa i les fa el ministeri de Cultura, i aquí la gestió la té la Generalitat. Ens mereixem tenir aquesta biblioteca. Estem mirant, sobretot, quins mecanismes organitzem per tenir una biblioteca que sigui la gran biblioteca del segle XXI que tots volem, i que s'integri molt bé i no quedi aïllada del sistema bibliotecari del país, que és un sistema meravellós, i del sistema bibliotecari en concret de la ciutat de Barcelona, que és on estarà inserida.

La Generalitat farà cap actuació per garantir que es preservi el patrimoni de còmic de l’editorial Bruguera que ara té Prensa Ibérica?

— És una tema que m’ha ocupat en la meva etapa com a directora general i he tingut reunions amb la propietat. Sabem que ho tenen tot dipositat en uns magatzems, i ens asseguren que ho tenen en bones condicions. Tenen molt d'interès a tenir-lo ben inventariat, ben preservat i ben guardat. Per tant, tenim una tranquil·litat perquè semblava que en alguns moments, abans de l'adquisició per part de Prensa Ibérica, s'havia parlat de risc del patrimoni, i ells ens garanteixen que això ara no és així. Vam quedar que quan ho tinguessin tot ben inventariat podríem visitar-lo.

S’han calmat les aigües després d’aquella entrevista a l’ARA com a directora general de Patrimoni Cultural en què va dir que la nova llei de patrimoni ha d'incloure l'esporga d'alguns elements?

— Crec que sí que s'han calmat. Més enllà d'unes paraules o unes declaracions que tothom pot interpretar com li sembli, vull deixar molt clar que la meva defensa del patrimoni és inqüestionable, que mai n'hi haurà prou per protegir el patrimoni. Ara bé, el patrimoni s'ha de gestionar. Hem de ser valents.